Autoconsum col·lectiu: compartir el sol en un radi de 5 km

Més del 70% dels habitatges principals a Espanya són en edificis plurifamiliars. La majoria no tenen coberta pròpia, o la que tenen és petita, ombrejada o compartida amb vint veïns més. Durant anys, això ha volgut dir quedar-se fora de l'autoconsum. L'autoconsum col·lectiu és el mecanisme que ho capgira: una sola instal·lació de generació, molts consumidors associats, i la xarxa de distribució com a fil conductor. I el 2026 és l'any en què aquest mecanisme comença a tenir, per fi, unes regles a l'alçada del seu potencial.

Què és exactament un autoconsum col·lectiu

La idea és senzilla: una instal·lació fotovoltaica (a la coberta d'un edifici, d'una nau industrial o d'un equipament municipal) associa la seva producció a diversos punts de consum, cadascun amb el seu comptador i el seu contracte. L'energia generada es reparteix entre els participants segons uns coeficients de repartiment que tots han signat en un acord.

Cada hora, la distribuïdora aplica aquests coeficients a la producció: la part que coincideix amb el teu consum te la descomptes directament de la factura, i la part que no consumeixes en aquell moment es compensa com a excedent, al preu que tinguis pactat amb la comercialitzadora. Cada participant liquida individualment; no cal compartir comercialitzadora ni tarifa.

Els coeficients poden ser fixos (el mateix percentatge totes les hores de l'any) o variables per hores, una opció que la normativa permet des de finals de 2022 però que a la pràctica poques comercialitzadores i distribuïdores gestionen amb agilitat. Aquest detall, com veurem, és una de les claus del que ve.

La cursa dels metres: de 500 a 5.000

La restricció que més projectes ha matat històricament és la distància. El Reial decret 244/2019 va fixar el límit inicial en 500 metres entre generació i consum a través de xarxa. El RDL 18/2022 el va ampliar a 1 km per a instal·lacions en coberta, i el RDL 8/2023 el va portar a 2 km per a totes les tecnologies.

El salt gran ha arribat el març de 2026: el Reial decret llei 7/2026 amplia el radi fins als 5 km i considera instal·lacions pròximes associades a través de xarxa les fotovoltaiques o eòliques de fins a 5 MW situades a menys de 5.000 metres dels consumidors associats, dins la mateixa zona de distribució i connectades en baixa o mitjana tensió.

En termes pràctics: la coberta d'una nau d'un polígon a l'entrada del poble pot alimentar habitatges del nucli urbà. Un equipament municipal amb bona coberta pot donar servei a un barri sencer. En un municipi mitjà de la costa catalana, un radi de 5 km cobreix pràcticament tot el terme. On abans el disseny d'un projecte començava descartant participants per metres, ara comença comptant cobertes útils.

Les altres novetats del RDL 7/2026

El decret llei no només amplia metres. Tres canvis més mereixen atenció:

El gestor d'autoconsum. Es crea com a figura legal a la Llei del sector elèctric: una persona física o jurídica que representa els consumidors associats i fa en nom seu els tràmits amb distribuïdora i administració. Fins ara, gestionar un col·lectiu de trenta veïns volia dir trenta signatures per a cada modificació de l'acord de repartiment. Aquesta figura professionalitza la gestió i és, probablement, la peça que farà escalables els projectes grans.

Compatibilitat de modalitats. Un mateix consumidor pot participar alhora en dos autoconsums: la instal·lació individual del seu habitatge i un col·lectiu de proximitat, per exemple. Abans calia triar.

Deduccions a l'IRPF. Un 10% de deducció per instal·lacions d'autoconsum (bateries incloses) en immobles de propietat, o un 20% per a propietaris d'habitatges en edificis d'ús predominantment residencial on s'hagi fet la instal·lació. La base màxima és de 5.000 € anuals i la instal·lació ha d'estar acabada dins del 2026: qui s'ho estigui pensant, té data de caducitat. Per a empreses, es manté la llibertat d'amortització per a inversions en renovables.

Recordem també una peça que ja existia i que sovint es passa per alt: la Llei de propietat horitzontal permet aprovar instal·lacions renovables amb el vot d'un terç dels propietaris que representin un terç de les quotes. No cal unanimitat ni majoria absoluta per posar plaques a la coberta comunitària.

Els números d'un cas tipus

Imaginem una coberta industrial a 3 km d'un nucli residencial, amb 100 kWp instal·lats. A la costa mediterrània això són uns 140.000 kWh anuals. Si hi participen 30 habitatges amb un coeficient mitjà del 3,3%, a cada llar li corresponen uns 4.600 kWh/any.

Amb coeficients fixos i sense bateria, un habitatge amb consum diürn moderat aprofita directament potser entre el 40 i el 50% d'aquesta energia (la resta es genera quan no hi ha ningú a casa). Uns 2.000-2.300 kWh autoconsumits a un preu evitat de 0,15-0,20 €/kWh són entre 300 i 450 € anuals; els 2.300-2.600 kWh restants, compensats com a excedent a l'entorn de 0,05 €/kWh, hi afegeixen uns 120-130 €. En total, un ordre de magnitud de 400-550 € anuals per habitatge, sense haver instal·lat res a casa. D'aquesta xifra, però, cal descomptar-ne les quanties per ús de la xarxa que veurem al punt següent, i els números reals dependran del perfil de consum, de la tarifa i de com s'hagin dissenyat els coeficients: per això el disseny del repartiment és tan important com el dimensionament de la planta.

I aquí apareix la limitació estructural del model: el gruix de la generació es concentra a les hores centrals del dia, exactament quan els habitatges consumeixen menys. Sense emmagatzematge, la meitat del valor es liquida com a excedent a preu baix.

El peatge de sortir de la finca

Cal dir-ho clar, perquè els titulars dels 5 km sovint ho amaguen: cada quilowatt hora que passa per la xarxa de distribució perd valor pel camí. La regla general és que l'energia autoconsumida d'origen renovable està exempta de peatges i càrrecs, però quan hi ha transferència d'energia a través de la xarxa de distribució, la mateixa Llei del sector elèctric estableix que els consumidors associats han de satisfer les quanties que fixi la CNMC per la utilització d'aquesta xarxa. A això cal sumar-hi que cada participant continua pagant íntegres els termes fixos del seu contracte, que l'energia que no s'aprofita al moment es liquida com a excedent a preu baix, i que la compensació té sostre: mai no pot superar el valor de l'energia comprada a la xarxa dins del període de facturació. El que sobra d'aquest sostre, senzillament, es perd.

En canvi, quan la generació es connecta a la xarxa interior —a la centralització de comptadors de l'edifici, o dins de la mateixa referència cadastral—, el quilowatt compartit no travessa mai cap comptador frontera. No genera quanties d'ús de xarxa, no entra en cap circuit de facturació, no tributa: simplement no existeix per al sistema elèctric. És energia a cost de producció pur.

D'aquí surt la nostra regla de disseny, que apliquem sempre en aquest ordre: primer, esgotar la coberta pròpia i la xarxa interior de la finca; només després, sortir a buscar generació o consumidors dins del radi de 5 km. L'ampliació a 5 km és una eina magnífica per a qui no té cap alternativa —el veí sense coberta, el pis interior, el local en planta baixa—, però no hauria de ser mai la primera opció de qui té una comunitat de propietaris amb coberta aprofitable a sobre del cap. Els 5 km amplien el mercat; la xarxa interior maximitza la rendibilitat.

Què falta: el RD d'emmagatzematge distribuït

La resposta a aquesta limitació és al projecte de Reial decret d'autoconsum i emmagatzematge distribuït que el MITECO va sotmetre a audiència pública l'octubre de 2025 i que, segons el mateix ministeri, hauria d'aprovar-se aquest estiu. Tres elements del text ens semblen decisius:

La modalitat d'excedents compartits, que introdueix el concepte d'energia horària excedentària compartida: l'energia que un consumidor principal no aprofita podrà redistribuir-se entre la resta de participants en lloc de liquidar-se directament com a excedent. És el pas de repartir percentatges cecs a repartir energia allà on cada hora té més valor.

L'emmagatzematge distribuït associat al consumidor, que es configura com una tipologia de connexió homologable a qualsevol modalitat d'autoconsum, amb les mateixes condicions administratives, tècniques i econòmiques. Traducció: les bateries darrere del comptador, també en esquemes col·lectius, tindran per fi un encaix regulatori explícit en lloc de viure en la interpretació.

I el desenvolupament de les obligacions del gestor d'autoconsum, incloent-hi la comunicació de modificacions de l'acord de repartiment amb tràmit simplificat per a instal·lacions de menys de 100 kW en baixa tensió.

En paral·lel, un segon projecte de reial decret, en audiència pública fins al 13 de juliol de 2026, desplega el RDL 7/2026 en l'àmbit industrial i de l'emmagatzematge davant del comptador. La regulació avança per capes, i convé no perdre el fil de cap.

On encaixen les bateries (i per què hi som)

Un autoconsum col·lectiu sense emmagatzematge és una planta que regala valor a les hores de sol i no en té a les hores de sopar. Amb una bateria ben dimensionada al costat de la generació, l'energia de migdia es desplaça al vespre, la fracció aprofitada per cada participant puja i la dependència del preu de compensació d'excedents baixa. Si hi afegim coeficients dinàmics i una gestió horària intel·ligent, el sistema pot decidir cada hora si l'energia va als participants, a la bateria o a la xarxa, segons on valgui més.

Això no es fa amb un full de càlcul: es fa amb telemetria contínua de generació, consums i estat de la bateria, i amb algoritmes que optimitzin el conjunt. És exactament la capa de gestió que desenvolupem a SolarBox, i la figura del gestor d'autoconsum que crea el RDL 7/2026 és el vestit legal que li faltava a aquest servei.

El nostre consell honest: si vius en una comunitat de propietaris amb coberta aprofitable, comença per casa —xarxa interior, zero peatges, màxima rendibilitat. Si no tens coberta ni finca on posar-la, el radi de 5 km és la teva porta d'entrada, sabent que una part del valor es queda pel camí. En tots dos casos, el 2026 és l'any per moure fitxa: el marc fiscal caduca el 31 de desembre, el radi de 5 km ja és vigent i el RD que ha de regular les bateries compartides és a tocar. Quan es publiqui el text definitiu, l'analitzarem aquí mateix.

Mentrestant, si vols saber quin paper podria jugar la teva coberta (o el teu consum) en un autoconsum col·lectiu, demana'ns l'anàlisi gratuït: amb la factura n'hi ha prou per començar.