El cost real de la teva energia:
què val produir un kWh
a casa amb una bateria LiFePO4

1. Per què el preu del teu kWh depèn de qui el produeix

Quan obres la nevera no penses en quants cèntims val cada minut que el motor està en marxa. Pagues una factura mensual i ja està. Però hi ha dos preus de l'electricitat que conviuen al teu pis o casa, i si vols decidir bé sobre autoconsum has d'entendre tots dos.

El primer és el preu que pagues a la companyia: el que apareix a la factura, format pel cost de generació + peatges d'accés + impostos + IVA. A Espanya, amb la tarifa 2.0TD, varia entre ~0,12 i més de 0,32 €/kWh segons la franja horària i el dia (estiu 2026: les hores punta del vespre han arribat a superar els 0,33 €/kWh). És el preu que veus.

El segon és el preu que et costa produir-la tu mateix: el preu del kWh que surt de les teves plaques o de la teva bateria. Aquest no apareix enlloc, no el cobra ningú, però és la xifra clau per saber si una instal·lació té sentit econòmic. És el preu invisible.

L'analogia: és com tenir un hort vs comprar verdura al supermercat. Al super pagues un preu visible (el de l'etiqueta). A l'hort no pagues per cada tomàquet, però cada un t'ha "costat" alguna cosa: la inversió en eines, l'aigua, les hores que has treballat. Si divideixes la inversió total entre el nombre de tomàquets que culls, obtindries el teu cost real per tomàquet. Aquest és el concepte del LCOE.

2. El concepte LCOE: cost per kWh com el cost per kilòmetre del cotxe

LCOE significa Levelized Cost of Energy (cost normalitzat de l'energia). És la mètrica universal que utilitza tota la indústria energètica per comparar tecnologies de generació entre elles. La fórmula bàsica és simple:

L'analogia més clara és el cost per kilòmetre del teu cotxe. Quan calcules el que et costa cada kilòmetre que recorres, no et limites a sumar la benzina. També inclous el preu de compra del cotxe dividit pels anys que el tindràs, el manteniment, les ITV, l'assegurança, els pneumàtics. Tots els costos al llarg de la vida del vehicle, dividits pels kilòmetres que faràs.

Amb una instal·lació solar és el mateix. Els costos inclouen plaques, inversor, bateria, instal·lació, manteniment i les reposicions previstes. L'energia produïda és la suma de tots els kWh útils que aprofitaràs durant la vida útil del sistema (típicament 30-40 anys per a les plaques; en aquest article treballem amb un horitzó de sistema de 35 anys — a la secció 12 expliquem per què la bateria hi pot arribar amb l'ús que li donem aquí).

I un matís important que veuràs repetit en tot l'article: el LCOE només conté costos. Els estalvis fiscals o de factura no es resten dins del LCOE; es compten a part, a l'anàlisi d'amortització. És el que distingeix un càlcul comparable d'un càlcul de fulletó comercial (vegeu la Trampa 5).

3. La tarifa 2.0TD: per què la xarxa té tres preus al dia

Des del 2021, totes les llars amb potència contractada fins a 15 kW estan a la tarifa 2.0TD, que divideix el dia en tres períodes amb tres preus diferents:

Nota Aquests preus surten d'un contracte real i verificable: la tarifa 2.0TD per períodes de Som Energia, vigent des de l'1 d'octubre de 2026, amb tot inclòs (energia, serveis d'ajust, impost elèctric del 5,11% i IVA del 21%). Fins a la revisió d'agost de 2026 aquesta taula donava una mitjana orientativa del PVPC (28/17/12 c€), que oscil·la hora a hora i que el lector no pot contrastar enlloc. Bona part de la diferència, doncs, és canvi de referència i no pujada: l'augment real anunciat per Som Energia per a l'octubre és del 10,5% en punta, del 12,6% en pla i del 20,9% en vall. Fem servir Som Energia perquè és una cooperativa amb preu fix trimestral i contracte públic, situada a la banda mitjana-alta del mercat: comparar-hi els nostres números els fa conservadors, no optimistes.

Per a una casa típica que consumeix uns 5.000-7.000 kWh/any, el preu mitjà ponderat de la xarxa se situa al voltant de 0,23 €/kWh tot inclòs (energia + peatges + impostos + IVA). Aquesta és la xifra que has de tenir present quan compares amb el cost de produir-te l'energia tu mateix. Els preus, a més, pugen des del 2025 per la tensió als mercats de gas i la repercussió parcial dels costos de l'apagada d'abril de 2025 a la tarifa regulada.

Un fenomen nou del 2026 que val la pena conèixer: amb la producció solar massiva al migdia, les hores centrals del dia (12h-16h) surten sovint més barates que el període pla, i alguns dies fins i tot més barates que la matinada — tot i formar part, en part, del període "Punta" administratiu. On el preu real es dispara és a la punta del vespre (18h-22h), quan el sol ja no hi és. És exactament la franja que cobreix la bateria: el valor de l'emmagatzematge es concentra cada cop més al vespre.

4. Producció solar: la xifra del catàleg vs la realitat al teulat

Quan compres una placa solar de 650 Wp, aquesta és la potència màxima en condicions ideals de laboratori (irradiància 1.000 W/m², temperatura cel·la 25 °C, espectre AM1.5). Aquestes condicions es donen rares vegades a la realitat. Al teulat, la producció és sensiblement més baixa que el que diu el catàleg.

L'eina europea estàndard per estimar la producció real és PVGIS (l'oficial de la Comissió Europea, basada en dades meteorològiques de satèl·lit). Aplica un Performance Ratio (PR) que típicament està entre 75% i 85% per a una instal·lació ben dimensionada al sud d'Europa. Si no vols entrar tu mateix a PVGIS, al portal Fans del Sol pots consultar aquesta estimació de manera senzilla per a la teva teulada, amb les mateixes dades satel·litals PVGIS mes a mes.

Posem un exemple concret amb el cas que farem servir tot l'article: 8 plaques Longi LR7-72HVH-650M (5,2 kWp totals) orientades sud, inclinació 30°, a la zona costanera catalana:

• Producció STC teòrica màxima: 9.205 kWh/any (1.770 kWh/kWp anual ideal)
• Producció estimada PVGIS al medidor: 7.449 kWh/any (1.432 kWh/kWp real)
• Performance Ratio: ~81%

Aquesta diferència del 19% no és cap defecte. Són pèrdues normals i inevitables d'una instal·lació solar:

• Calor d'estiu — els mòduls perden ~0,3-0,4% per cada °C per sobre de 25 °C. Un panell exposat a sol directe pot arribar a 65-70 °C, perdent un 15-20% de potència instantània.
• Brutícia, pol·len, neu — petites pèrdues acumulades.
• Mismatching — diferències entre cel·les del mateix mòdul i entre mòduls de la mateixa cadena.
• IAM (Incidence Angle Modifier) — pèrdues per angle d'incidència no perpendicular.
• Cablejat — pèrdues òhmiques al circuit DC i AC.
• Degradació anual — els mòduls perden ~0,5%/any de potència.

5. El viatge d'un kWh des del sol fins a la bombeta

Per entendre el LCOE cal entendre primer el camí que recorre l'energia des que entra al panell fins que il·lumina la bombeta. No tot el que generen les plaques arriba al consum: cada conversió té pèrdues.

Aquest és el flux complet d'una instal·lació amb plaques + inversor + bateria, com el cas que estem analitzant:

La diferència crítica entre els 3 fluxos és el nombre de conversions energètiques. El consum directe passa per 1 sola conversió de potència (DC plaques → AC consum). El que va via bateria passa per dues conversions (una al camí de càrrega i una a la descàrrega) i, entremig, pel round-trip electroquímic de la bateria. Cada conversió té unes pèrdues del 4-5% (eficiència ~95,3%) i la bateria afegeix un 3% de pèrdua round-trip. Total ruta via bateria: ~88% d'eficiència vs ~95% de la ruta directa.

(Nota per al lector atent: l'inversor és físicament un de sol. Quan a les taules de costos veuràs "2 unitats", parlem d'1 inversor inicial + 1 reposició prevista cap a l'any 20, no de dos aparells treballant alhora. Ho expliquem a la Trampa 1.)

Aquí va el gràfic instantani del LCOE per a un dia tipus de març. Mostra com la nostra energia (línia LCOE blanca) és sempre més barata que els preus de la xarxa als períodes Punta i Pla, i com el sistema funciona orquestrat: solar directe al matí i vespre, excedents que omplen bateria al migdia, descàrrega de bateria al vespre.

Es veu clarament el patró: el sol omple la bateria al migdia, el consum del vespre es cobreix amb la bateria descarregant-se, i la línia LCOE està sempre per sota dels preus de la xarxa. La compra de xarxa queda reduïda a un ~10% residual, i el cost de la nostra energia és entre 3,2 i 9,9 vegades més barat que comprar-la, segons la ruta i la franja.

6. Per què el cost canvia segons quan consumeixes

Aquí ve el gir que la majoria d'articles d'autoconsum no expliquen: el mateix sistema produeix kWh amb costos diferents segons quan els aprofites.

Si la mateixa instal·lació té el mateix cost total (plaques + inversor + bateria + instal·lació), per què costa diferent un kWh consumit a les 13h vs un kWh consumit a les 22h?

Resposta: per les pèrdues acumulades al camí i, sobretot, per la infraestructura que cada kWh necessita. El kWh directe (13h) ha passat només per una conversió. Només té al darrere la part proporcional de plaques + inversor + instal·lació, que es divideix entre molts kWh al llarg de dècades.

El kWh via bateria (22h) ha fet dues conversions més el round-trip i, sobretot, ha fet servir una infraestructura d'emmagatzematge cara (la bateria, el component individual més car del sistema). Aquest cost s'imputa als kWh que efectivament passen per la bateria, no als directes.

Veurem que el LCOE de la ruta directa és 3,20 c€/kWh i el de la ruta via bateria és 7,32 c€/kWh. La bateria afegeix, doncs, uns 4,1 c€/kWh al cost de l'energia que hi passa. És un sobrecost real i no el volem amagar — però poseu-lo en context: fins i tot pagant-lo, el kWh del vespre surt 3,8 vegades més barat que comprar-lo a la tarifa Punta (28 c€) i 2,6 vegades més barat que el preu mitjà de la xarxa. La pregunta clau ja no és "quant afegeix la bateria al kWh", sinó "en quants anys recupero la inversió de la bateria" — i aquesta resposta està a la Taula 4.

7. La fórmula del LCOE i les seves trampes

Anem a la fórmula que farem servir, amb totes les seves vergonyes a la vista:

Sembla simple. No ho és. Hi ha cinc trampes habituals que cal explicitar:

Trampa 1 — Reposicions de components

Les plaques solars duren 30-40 anys; els inversors residencials tenen una vida útil esperada d'uns 20 anys en condicions normals (Victron Energy declara "20+ anys"; estudis del Sandia National Laboratories i el NREL situen la mitjana del mercat global entre 12 i 17 anys per a inversors genèrics, i les instal·lacions ben mantingudes amb Victron la superen còmodament).

La conseqüència pràctica és directa: si l'horitzó del sistema és de 35 anys i la vida esperada de l'inversor és d'uns 20, cal comptar 2 unitats — la inicial i una reposició al final de la vida esperada de la primera, cap a l'any 20. Per al nostre Inversor Victron MultiPlus (1.678,25 €/u), això són 3.356,50 € de cost real al llarg dels 35 anys, i no els 1.678,25 € que sortirien si assumíssim que un sol aparell dura tot el període. Sense comptar la reposició, el LCOE surt artificialment baix.

Trampa 2 — Performance Ratio (PR)

Si dividim la inversió entre la producció STC teòrica (catàleg), el LCOE surt 20% més baix però fals. Cal usar la producció real PVGIS amb PR aplicat. Per a la nostra instal·lació, això significa 7.449 kWh/any (no 9.205). Un matís addicional que declarem com a simplificació: la degradació dels mòduls (~0,5%/any) faria que la producció mitjana dels 35 anys fos un ~8% inferior a la del primer any; aplicar-la apujaria tots els LCOE d'aquest article en la mateixa proporció.

Trampa 3 — Excedents injectats

Si comptem els excedents injectats a la xarxa al numerador d'energia (com a kWh "produïts"), el LCOE baixa artificialment perquè el comprador (la companyia elèctrica) ens compensa 4-8 c€/kWh per ells. Però aquests kWh no els consumim nosaltres: només els generem i venem. Si parlem del cost real de l'energia que consumim a casa, hem de comptar només els kWh que realment aprofitem domèsticament.

Trampa 4 — Taxa de descompte (VAN)

El càlcul bancari rigorós aplica un descompte temporal: un euro estalviat d'aquí a 25 anys val menys que un euro avui. El càlcul d'enginyer simple no ho aplica (assumeix que tots els euros valen igual). En aquest article fem el càlcul d'enginyer per simplicitat. Si vols el càlcul amb VAN, multiplica el LCOE resultant per ~1,2-1,5 segons la taxa de descompte (3-5% típic).

Trampa 5 — Restar estalvis dins del LCOE

La trampa més subtil i menys discutida — i la que més xifres espectaculars genera als fulletons comercials. Consisteix a restar del numerador del LCOE coses que no són costos de producció: la deducció d'IRPF, l'estalvi del terme fix de potència contractada, els ingressos per excedents. El resultat és un "LCOE" artificialment baix que, a més, es compara després amb el preu de la xarxa — comptant el mateix benefici dues vegades.

El criteri honest és aquest: el LCOE conté només costos; és la mètrica que et permet comparar tecnologies i rutes entre elles. Els estalvis (fiscals, de potència, d'excedents) són reals i molt rellevants, però pertanyen a l'anàlisi d'amortització i retorn — on cada un s'imputa a qui el fa possible. Per exemple: l'estalvi del terme de potència existeix única i exclusivament gràcies a la bateria (sense bateria, els pics del vespre els ha de cobrir la xarxa i no pots baixar potència), així que a la Taula 4 s'imputa al 100% a la bateria. La deducció IRPF, en canvi, és transversal a tota la instal·lació.

Nosaltres apliquem aquest criteri a totes les xifres que veuràs: LCOE bruts a la Taula 3, i tots els estalvis, ben imputats, a la Taula 4.

8. Cas pràctic: 5,2 kWp + Home30 30 kWh + Inversor Victron MultiPlus

Anem als números reals d'una instal·lació real. Aquesta és la nostra instal·lació de referència:

I, en una taula a part — perquè no formen part del LCOE (Trampa 5) però sí de l'anàlisi de retorn:

Notes sobre les xifres:

• La deducció IRPF és la del Reial Decret-llei 19/2021, prorrogada pel RDL 7/2026: per a habitatges, obres pagades fins al 31 de desembre de 2026 (el tram del 60% per a rehabilitació d'edificis arriba fins al 31/12/2027). Una instal·lació FV + bateria encaixa normalment al tram del 40%, que exigeix acreditar una reducció d'almenys el 30% del consum d'energia primària no renovable de l'habitatge. Base màxima anual de 7.500 € → deducció màxima de 3.000 € en quota (cal quota estatal suficient a l'exercici).
• Requisit de compliment que ningú t'explica: el 40% no s'acredita amb la factura de la instal·lació, sinó amb dos Certificats d'Eficiència Energètica — un abans de les obres i un després, emès abans de l'1 de gener de 2027 — que demostrin la reducció del 30%. Els dos certificats tenen un cost real (~200 € cada un, ~400 € en total) que hem restat del benefici fiscal net: 3.000 − 400 = 2.600 € efectius. Sense CEE vàlids, no hi ha deducció: no ho deixis per a després de tancar l'obra.
• L'estalvi de potència contractada ve del fet que amb autoconsum + bateria pots reduir la potència contractada (de 5,75 kW a 3,45 kW típicament). Amb els peatges i càrrecs oficials de 2026 (0,0738 €/kW/dia en punta i 0,0019 €/kW/dia en vall), més marge de comercialització, impost elèctric i IVA, el terme de potència costa uns 39 €/kW·any tot inclòs en PVPC: la reducció de 2,3 kW estalvia uns 90 €/any. (Al mercat lliure, amb termes de potència més cars, l'estalvi pot arribar a 120-150 €/any.)
• El cost de la bateria SB Home30 a 173 €/kWh inclou cel·les LFP grau A, BMS SolarBox de 100A continus, carcassa, electrònica i muntatge. És el preu d'una bateria muntada i preparada per instal·lar, no només cel·les soltes.
• La vida útil de 35 anys del sistema assumeix 2 unitats d'inversor (Trampa 1) i una bateria amb ús suau que hi arriba per cicles — els números concrets, a la secció 12.

9. Producció anual real i les pèrdues que ningú explica

Amb els 5,2 kWp instal·lats orientació sud, inclinació 30°, ubicació costa catalana, el PVGIS dóna aquesta producció:

El cas de referència és una casa amb un consum anual d'uns 6.900 kWh (perfil amb aerotèrmia i càrrega vespertina, dins del rang habitual de 5.000-7.000 kWh de les llars electrificades). El repartiment horari està calibrat amb les dades reals de les instal·lacions SolarBox monitorades pel nostre fleet manager, combinades amb la producció PVGIS:

El balanç quadra així: dels ~6.900 kWh que consumeix la casa, 6.213 surten del sol (directes o via bateria) i uns 690 kWh residuals es compren a la xarxa, sobretot en dies d'hivern encadenats amb poca producció. Autosuficiència: ~90%.

Tres observacions clau d'aquesta taula:

• El 55% va via bateria perquè el consum de vespre i nit d'una casa amb aerotèrmia o VE és molt més gran que el diürn. Sense bateria, aquests kWh es vendrien com a excedent a ~5 c€/kWh i es recomprarien al vespre a 21-32 c€.
• L'eficiència del 88% de la ruta bateria és el resultat acumulat de: 95,3% (conversió de càrrega) × 97% (round-trip bateria) × 95,3% (conversió de descàrrega). Cada conversió té el seu cost.
• El 10% d'excedents és el desbordament, sobretot de dies d'estiu, quan la bateria està plena i el consum ja està cobert. Es compensen a ~5 c€/kWh, però no aporten al càlcul del cost de la nostra energia consumida.

10. LCOE per ruta d'ús: la clau de tot

I aquí arribem al moment clau de l'anàlisi. Repartim els costos (només costos: Trampa 5) entre les rutes en funció del que ha requerit cada una:

• La ruta directa només necessita plaques + inversor + cablejat + estructura. No utilitza la bateria, així que el cost de la bateria no s'hi imputa. Dels costos compartits, n'assumeix la part proporcional als seus kWh útils (42%).
• La ruta via bateria necessita la seva part dels costos compartits (58%) més el 100% del cost de la bateria, perquè sense bateria aquesta ruta no existiria.

Aplicant aquesta lògica:

Així s'han calculat, pas a pas i sense restar-hi cap estalvi:

El resultat global ponderat: 5,59 c€/kWh de cost mitjà de la teva energia produïda a casa. Comparat amb una mitjana de xarxa de ~23 c€/kWh, és ~4,2 vegades més barat. La ruta directa surt 9,9× més barata que la tarifa Punta i la ruta via bateria 4,3×. I la deducció IRPF i l'estalvi de potència encara no hi són: apareixen al càlcul d'amortització, que és on toquen.

11. Quan s'amortitza la bateria? Tres mètodes, tres respostes

Aquesta és la pregunta que tothom es fa, i aquí ve la part més sensible de l'article. La resposta canvia radicalment segons quin mètode de càlcul facis servir i quin patró de consum tinguis. Tres mètodes legítims i tres respostes diferents:

Mètode A — el més pessimista

Resta el LCOE brut de la ruta bateria (7,32 c€/kWh) del preu de la xarxa: només compta com a estalvi el marge que queda un cop la bateria ja s'ha "cobrat" la seva pròpia recuperació de capital dins del LCOE. És el càlcul més sever amb la bateria, perquè li fa pagar el capital dues vegades — un cop dins del LCOE i un altre com a inversió a recuperar.

Mètode B — el més optimista

Cost de la bateria dividit pel preu de la xarxa dels kWh que substitueix, sense matisos. És el càlcul que solen fer servir comercials low-cost per vendre amortitzacions ràpides: infla el resultat perquè no descompta els ingressos d'excedents que ja no generes (perquè ara els emmagatzemes en lloc d'injectar-los).

Mètode C — l'honest, el que recomanem

Estalvi real comparat amb no posar bateria: el que deixes de pagar a la xarxa, menys els ingressos d'excedents que ja no cobres, més l'estalvi del terme de potència que només la bateria fa possible (Trampa 5). És el càlcul que respon a la pregunta real: "si poso aquesta bateria, en quants anys recupero el seu cost?"

El missatge important d'aquesta taula no és la xifra concreta. És la sensibilitat al patró de consum:

• Si tot el teu consum és de matinada (Vall), la bateria s'amortitza en 9,0 anys (Mètode C) i 12,2 segons el càlcul més sever. Aquesta conclusió ha canviat de signe l'octubre de 2026: amb la vall a 12 c€ se n'anava a més de 16 anys i aquesta pàgina ho desaconsellava obertament, però la pujada del 20,9% en vall ha obert prou marge entre el que costa produir el kWh (7,32 c€) i el que costa comprar-lo de nit (19,1 c€). Segueix sent el pitjor dels tres escenaris, però ja no és un mal negoci.
• Si el teu consum és el típic d'una casa amb aerotèrmia o VE (30% Punta + 50% Pla + 20% Vall), la bateria s'amortitza en 6,9 anys (4,9 amb la deducció IRPF imputada) i continua donant estalvis durant més de dues dècades de l'horitzó del sistema.
• Si tot el teu consum és Punta (cas extrem: oficina amb climatització dura), la bateria s'amortitza en 5,0 anys i el ROI és espectacular.

12. Eficiències reals: per què el PR (Performance Ratio) ho canvia tot

El Performance Ratio (PR) és l'indicador estàndard que la indústria fotovoltaica usa per mesurar quina fracció de la producció teòrica màxima d'una instal·lació arriba realment al consum. S'expressa com a percentatge: un PR del 81% vol dir que de cada 100 kWh que les plaques podrien produir en condicions ideals de laboratori (STC), només n'arriben 81 al medidor després de totes les pèrdues reals (calor, conversió, cablejat, brutícia, etc.).

Per al lector tècnic, aquí va el desglossament complet de les eficiències que apliquem als càlculs. Tot ja està incorporat al PR del 81% que dóna PVGIS, però val la pena entendre d'on ve cada percentatge.

Pèrdues de calor a les plaques (la més gran)

Coeficient tèrmic dels mòduls Longi LR7-72HVH-650M: −0,30%/°C. A l'estiu, amb mòduls a 65-70 °C (operació real al teulat sota sol directe), la pèrdua respecte STC (25 °C) és de −15 a −20%. Aquesta és la pèrdua més gran del sistema, i la que més varia amb la temperatura ambient.

Eficiència de l'inversor Victron MultiPlus

L'inversor té eficiència màxima de 96,5% a càrrega ~25-50% (que és on opera la majoria del temps). A càrrega màxima (5 kW) baixa al 94%. Mitjana ponderada al llarg de l'any: ~95,25%. Aquesta és l'eficiència que apliquem a cada conversió DC↔AC.

Eficiència round-trip de la bateria LFP

La química LiFePO4 té una eficiència coulòmbica intrínseca molt alta. Cicle complet de càrrega + descàrrega a la mateixa cel·la: 97-98%. Aquesta és l'eficiència de la cel·la pròpia, sense comptar les conversions externes (DC del pack a DC de l'inversor i tornada).

Eficiència total ruta via bateria

Producte de les eficiències del camí complet:

De cada 100 kWh que entren a la ruta bateria, només n'arriben 88 al consum. Aquesta pèrdua del 12% és la "factura" energètica per disposar de l'energia desplaçada en el temps.

I la vida de la bateria? Els cicles quadren

Un dubte legítim: pot una bateria acompanyar un horitzó de sistema de 35 anys? Fem els números del nostre cas: hi entren 4.097 kWh/any, que sobre 30 kWh de capacitat són ~137 cicles equivalents complets a l'any — uns 4.800 cicles en 35 anys, còmodament per sota dels 6.000-9.000 cicles de les cel·les LFP grau A. Amb aquest ús suau (mig cicle diari de mitjana), el factor limitant no són els cicles sinó l'envelliment calendari, que seguim amb dades reals de salut (SOH) de la nostra flota — pots llegir el primer report empíric a Cicles, SoH i la vida real d'una bateria de liti. Si la teva instal·lació ha de ciclar la bateria a fons cada dia (arbitratge intensiu, VE gran), el dimensionament de vida es fa a mida.

Pèrdues òhmiques al cablejat

Si el cablejat està ben dimensionat (secció adequada per al corrent màxim, distàncies curtes), les pèrdues òhmiques són típicament 1-2% al circuit DC i <1% al circuit AC. Si està mal dimensionat (cable massa fi, distàncies llargues), pot pujar a 4-6% i degradar molt el rendiment global.

Brutícia, IAM, mismatching, degradació

Conjunt de pèrdues petites que sumen ~3-5% en condicions normals. La degradació anual dels mòduls és ~0,5%/any (un panell de 25 anys produeix ~88% del que produïa nou).

Tot això ja està consolidat al PR del 81% que aplica PVGIS. La nostra producció estimada de 7.449 kWh/any és un valor net post-pèrdues, no una xifra teòrica de catàleg.

13. Bateries de sodi-ió: el que ve

Mentre escrivim aquest article el 2026, una nova química de bateries comença a aparèixer al mercat: el sodi-ió (Na-ion). És conceptualment anàloga al liti-ió, però amb sodi (un recurs molt més abundant que el liti, accessible a qualsevol economia, sense dependència de països productors específics).

Les principals fabricants xineses (CATL, BYD, HiNa) han començat a comercialitzar les primeres cel·les Na-ion el 2023-2024. Avantatges potencials respecte LFP:

• Sense recursos crítics: sodi és el sisè element més abundant a la crosta terrestre. Sense liti, sense cobalt, sense problemes geopolítics ni ètics.
• Funcionament a temperatures baixes: mantenen capacitat útil a −20 °C / −30 °C, on les LFP perden potència significativament.
• Major seguretat: menys propenses a fugues tèrmiques que les químiques de liti.
• Cost potencial inferior: el sodi és més barat que el liti.

Desavantatges actuals (a 2026):

• Densitat energètica menor: ~140 Wh/kg vs ~180 Wh/kg de LFP. Significa més volum i pes per a la mateixa capacitat.
• Menys cicles garantits: ~3.000-4.000 cicles vs 6.000-9.000 de LFP grau A. Encara no és una tecnologia madurada.
• Preus encara superiors a LFP: per ara, en producció de baixa escala, el cost per kWh comercial és més alt que LFP. S'espera que canviï quan la producció escalat.

La nostra conclusió a 2026: el sodi-ió és prometedor a mitjà termini per a aplicacions estacionàries (emmagatzematge solar, backup industrial), però avui el LFP segueix sent la millor relació qualitat/preu/cicles per a autoconsum domèstic. A SolarBox estem seguint l'evolució; quan la tecnologia maduri prou (probablement el 2027), avaluarem incorporar-la a la nostra gamma.

Llegeix el nostre article complet Cel·les de sodi: cap a un emmagatzematge més democràtic, durador i segur on analitzem els tres pilars clau del sodi-ió i quan té sentit per a autoconsum domèstic.

14. Pròxims passos: dimensionar i decidir

Si has arribat fins aquí, ja tens els conceptes per prendre una decisió informada sobre el teu autoconsum. Recapitulem els punts clau:

1. Hi ha dos preus de l'electricitat: el de la xarxa (que pagues) i el que et costa produir-la (LCOE). El segon és entre 3,2 i 9,9 vegades més barat segons la ruta, si la instal·lació està ben dimensionada.
2. El LCOE no és un sol número: la directa surt a ~3,2 c€/kWh i la via bateria a ~7,3 c€/kWh. La bateria afegeix ~4 c€/kWh al kWh que hi passa — i tot i així, aquest kWh surt 4,3 vegades més barat que la tarifa Punta.
3. L'amortització de la bateria depèn del teu patró de consum: entre 5 i 9 anys segons quan facis servir l'energia (Mètode C).
4. Les xifres del catàleg són optimistes: demana sempre l'informe PVGIS amb PR aplicat.
5. El càlcul ha d'incloure reposicions i separar costos d'estalvis: els estalvis fiscals i de potència es compten a l'amortització, mai dins del LCOE.

Checklist d'auto-avaluació

Abans de demanar pressupost, aclareix-te:

• Quin perfil de consum tens? Mira la teva factura: quin % de consum tens en cada període horari (P1/P2/P3).
• Tens previst tenir aerotèrmia, VE, piscina en els pròxims 3 anys? Compta-ho ara al dimensionament.
• El teu consum és principalment diürn o vesperal? Si és diürn, tens menys necessitat de bateria. Si és vesperal/nocturn, la bateria s'amortitza ràpid.
• La teva teulada té orientació adequada (sud, sud-est, sud-oest)? Si està a est/oest, la producció baixa un 15-25%.
• Si vols la deducció IRPF, encarrega el CEE inicial abans de començar les obres: sense el certificat "abans", no podràs acreditar la millora.

Recomanacions per perfil

• Si consumeixes >40% al vespre/nit → la bateria et compensa.
• Si tot el teu consum és matinada (P3) → planteja't tarifa Vall sense bateria. Estalvi sense inversió.
• Si tens aerotèrmia + cotxe elèctric → bateria gran (≥30 kWh) compensa fortament.
• Si tens un consum baix (<2.000 kWh/any) → solar petita amb compensació d'excedents, sense bateria.

Si vols una anàlisi personalitzada amb els teus números reals, contacta'ns. El nostre equip et prepararà un càlcul amb les premisses concretes de la teva instal·lació, i comparable amb les xifres d'aquest article.