El cost real de la teva energia:
què val produir un kWh
a casa amb una bateria LiFePO4

1. Per què el preu del teu kWh depèn de qui el produeix

Quan obres la nevera no penses en quants cèntims val cada minut que el motor està en marxa. Pagues una factura mensual i ja està. Però hi ha dos preus de l'electricitat que conviuen al teu pis o casa, i si vols decidir bé sobre autoconsum has d'entendre tots dos.

El primer és el preu que pagues a la companyia: el que apareix a la factura, format pel cost de generació + peatges d'accés + impostos + IVA. A Espanya, amb la tarifa 2.0TD, varia entre ~0,22 i ~0,46 €/kWh segons la franja horària i el dia (tardor de 2026: les hores punta del vespre volten els 0,46 €/kWh). És el preu que veus.

El segon és el preu que et costa produir-la tu mateix: el preu del kWh que surt de les teves plaques o de la teva bateria. Aquest no apareix enlloc, no el cobra ningú, però és la xifra clau per saber si una instal·lació té sentit econòmic. És el preu invisible.

L'analogia: és com tenir un hort vs comprar verdura al supermercat. Al super pagues un preu visible (el de l'etiqueta). A l'hort no pagues per cada tomàquet, però cada un t'ha "costat" alguna cosa: la inversió en eines, l'aigua, les hores que has treballat. Si divideixes la inversió total entre el nombre de tomàquets que culls, obtindries el teu cost real per tomàquet. Aquest és el concepte del LCOE.

2. El concepte LCOE: cost per kWh com el cost per kilòmetre del cotxe

LCOE significa Levelized Cost of Energy (cost normalitzat de l'energia). És la mètrica universal que utilitza tota la indústria energètica per comparar tecnologies de generació entre elles. La fórmula bàsica és simple:

L'analogia més clara és el cost per kilòmetre del teu cotxe. Quan calcules el que et costa cada kilòmetre que recorres, no et limites a sumar la benzina. També inclous el preu de compra del cotxe dividit pels anys que el tindràs, el manteniment, les ITV, l'assegurança, els pneumàtics. Tots els costos al llarg de la vida del vehicle, dividits pels kilòmetres que faràs.

Amb una instal·lació solar és el mateix. Els costos inclouen plaques, inversor, bateria, instal·lació, manteniment i les reposicions previstes. L'energia produïda és la suma de tots els kWh útils que aprofitaràs durant la vida útil del sistema (típicament 30-40 anys per a les plaques; en aquest article treballem amb un horitzó de sistema de 35 anys — a la secció 12 expliquem què esperem de la bateria en aquest horitzó i què passa si no hi arriba).

I un matís important que veuràs repetit en tot l'article: el LCOE només conté costos. Els estalvis fiscals o de factura no es resten dins del LCOE; es compten a part, a l'anàlisi d'amortització. És el que distingeix un càlcul comparable d'un càlcul de fulletó comercial (vegeu la Trampa 5).

3. La tarifa 2.0TD: per què la xarxa té tres preus al dia

Des del 2021, totes les llars amb potència contractada fins a 15 kW estan a la tarifa 2.0TD, que divideix el dia en tres períodes amb tres preus diferents:

Nota Aquests preus surten d'un contracte real i verificable: la tarifa 2.0TD per períodes de Som Energia, vigent des de l'1 d'octubre de 2026, amb tot el que penja d'un kWh consumit: energia, peatges, càrrecs, serveis d'ajust, impost elèctric del 5,11% i IVA del 21%. Fins a la revisió d'agost de 2026 aquesta taula donava una mitjana orientativa del PVPC (28/17/12 c€), que oscil·la hora a hora i que el lector no pot contrastar enlloc. Bona part de la diferència, doncs, és canvi de referència i no pujada: l'augment real sobre el cost complet del kWh és del 6,7% en punta, del 9,6% en pla i del 17,9% en vall. (Som Energia en va anunciar un 10,2%, un 12,7% i un 21,0%, però això és sobre el terme d'energia sol, que és la part que ella fixa: els peatges i els càrrecs no s'han mogut.) Fem servir Som Energia perquè és una cooperativa amb preu fix trimestral i contracte públic, situada a la banda mitjana-alta del mercat: comparar-hi els nostres números els fa conservadors, no optimistes.

Per a una casa típica que consumeix uns 5.000-7.000 kWh/any, el preu mitjà ponderat de la xarxa se situa al voltant de 0,30 €/kWh tot inclòs (energia + peatges + càrrecs + serveis d'ajust + impostos + IVA). Aquesta és la xifra que has de tenir present quan compares amb el cost de produir-te l'energia tu mateix. Els preus, a més, pugen des del 2025 per la tensió als mercats de gas i la repercussió parcial dels costos de l'apagada d'abril de 2025 a la tarifa regulada.

Un fenomen nou del 2026 que val la pena conèixer: amb la producció solar massiva al migdia, les hores centrals del dia (12h-16h) surten sovint més barates que el període pla, i alguns dies fins i tot més barates que la matinada — tot i formar part, en part, del període "Punta" administratiu. On el preu real es dispara és a la punta del vespre (18h-22h), quan el sol ja no hi és. És exactament la franja que cobreix la bateria: el valor de l'emmagatzematge es concentra cada cop més al vespre.

4. Producció solar: la xifra del catàleg vs la realitat al teulat

Quan compres una placa solar de 650 Wp, aquesta és la potència màxima en condicions ideals de laboratori (irradiància 1.000 W/m², temperatura cel·la 25 °C, espectre AM1.5). Aquestes condicions es donen rares vegades a la realitat. Al teulat, la producció és sensiblement més baixa que el que diu el catàleg.

L'eina europea estàndard per estimar la producció real és PVGIS (l'oficial de la Comissió Europea, basada en dades meteorològiques de satèl·lit). Aplica un Performance Ratio (PR) que típicament està entre 75% i 85% per a una instal·lació ben dimensionada al sud d'Europa. Si no vols entrar tu mateix a PVGIS, al portal Fans del Sol pots consultar aquesta estimació de manera senzilla per a la teva teulada, amb les mateixes dades satel·litals PVGIS mes a mes.

Posem un exemple concret amb el cas que farem servir tot l'article: 8 plaques Longi LR7-72HVH-650M (5,2 kWp totals) orientades sud, inclinació 30°, a la zona costanera catalana:

• Producció STC teòrica màxima: 9.205 kWh/any (1.770 kWh/kWp anual ideal)
• Producció estimada PVGIS al medidor: 7.449 kWh/any (1.432 kWh/kWp real)
• Performance Ratio: ~81%

Aquesta diferència del 19% no és cap defecte. Són pèrdues normals i inevitables d'una instal·lació solar:

• Calor d'estiu — els mòduls perden ~0,3-0,4% per cada °C per sobre de 25 °C. Un panell exposat a sol directe pot arribar a 65-70 °C, perdent un 15-20% de potència instantània.
• Brutícia, pol·len, neu — petites pèrdues acumulades.
• Mismatching — diferències entre cel·les del mateix mòdul i entre mòduls de la mateixa cadena.
• IAM (Incidence Angle Modifier) — pèrdues per angle d'incidència no perpendicular.
• Cablejat — pèrdues òhmiques al circuit DC i AC.
• Degradació anual — els mòduls perden ~0,5%/any de potència.

5. El viatge d'un kWh des del sol fins a la bombeta

Per entendre el LCOE cal entendre primer el camí que recorre l'energia des que entra al panell fins que il·lumina la bombeta. No tot el que generen les plaques arriba al consum: cada conversió té pèrdues.

Aquest és el flux complet d'una instal·lació amb plaques + inversor + bateria, com el cas que estem analitzant:

La diferència crítica entre els 3 fluxos és el nombre de conversions energètiques. Les xifres de producció de PVGIS ja són en corrent altern: la pèrdua de l'inversor ja hi està descomptada. Per això el consum directe no afegeix cap pèrdua més. En canvi, el kWh que va via bateria fa un camí addicional: conversió de càrrega, round-trip electroquímic de la bateria (3 % de pèrdua) i conversió de descàrrega. Total ruta via bateria: ~88 % de l'energia que hi entra. (En sistemes acoblats en DC, amb regulador MPPT, la càrrega no passa per l'inversor i l'eficiència real és una mica més alta. Mantenim el 88 % com a hipòtesi conservadora.)

(Nota per al lector atent: l'inversor és físicament un de sol. Quan a les taules de costos veuràs "2 unitats", parlem d'1 inversor inicial + 1 reposició prevista cap a l'any 20, no de dos aparells treballant alhora. Ho expliquem a la Trampa 1.)

Aquí va el gràfic instantani del LCOE per a un dia tipus de març. Mostra com la nostra energia (línia LCOE blanca) és sempre més barata que els preus de la xarxa a les tres franges, vall inclosa, i com el sistema funciona orquestrat: solar directe al matí i vespre, excedents que omplen bateria al migdia, descàrrega de bateria al vespre.

Es veu clarament el patró: el sol omple la bateria al migdia, el consum del vespre es cobreix amb la bateria descarregant-se, i la línia LCOE està sempre per sota dels preus de la xarxa. La compra de xarxa queda reduïda a un ~21 % residual, concentrat sobretot a l'hivern. El cost de la nostra energia és entre 2,2 i 11,5 vegades més barat que comprar-la, segons la ruta i la franja.

6. Per què el cost canvia segons quan consumeixes

Aquí ve el gir que la majoria d'articles d'autoconsum no expliquen: el mateix sistema produeix kWh amb costos diferents segons quan els aprofites.

Si la mateixa instal·lació té el mateix cost total (plaques + inversor + bateria + instal·lació), per què costa diferent un kWh consumit a les 13h vs un kWh consumit a les 22h?

Resposta: per les pèrdues acumulades al camí i, sobretot, per la infraestructura que cada kWh necessita. El kWh directe (13h) ha passat només per una conversió. Només té al darrere la part proporcional de plaques + inversor + instal·lació, que es divideix entre molts kWh al llarg de dècades.

El kWh via bateria (22h) ha fet dues conversions més el round-trip i, sobretot, ha fet servir una infraestructura d'emmagatzematge cara (la bateria, el component individual més car del sistema). Aquest cost s'imputa als kWh que efectivament passen per la bateria, no als directes.

Veurem que el LCOE de la ruta directa és 4,04 c€/kWh i el de la ruta via bateria és 9,91 c€/kWh. La bateria afegeix, doncs, uns 5,9 c€/kWh al cost de l'energia que hi passa. És un sobrecost real i no el volem amagar. Però poseu-lo en context: fins i tot pagant-lo, el kWh del vespre surt 4,7 vegades més barat que comprar-lo a la tarifa Punta (46,4 c€) i 3,1 vegades més barat que el preu mitjà de la xarxa (~30,3 c€). La pregunta clau ja no és «quant afegeix la bateria al kWh», sinó «en quants anys recupero la inversió de la bateria». Aquesta resposta és a la Taula 4.

7. La fórmula del LCOE i les seves trampes

Anem a la fórmula que farem servir, amb totes les seves vergonyes a la vista:

Sembla simple. No ho és. Hi ha sis trampes habituals que cal explicitar:

Trampa 1 — Reposicions de components

Les plaques solars duren 30-40 anys; els inversors residencials tenen una vida útil esperada d'uns 20 anys en condicions normals (Victron Energy declara "20+ anys"; estudis del Sandia National Laboratories i el NREL situen la mitjana del mercat global entre 12 i 17 anys per a inversors genèrics, i les instal·lacions ben mantingudes amb Victron la superen còmodament).

La conseqüència pràctica és directa: si l'horitzó del sistema és de 35 anys i la vida esperada de l'inversor és d'uns 20, cal comptar 2 unitats — la inicial i una reposició al final de la vida esperada de la primera, cap a l'any 20. Per al nostre Inversor Victron MultiPlus (1.678,25 €/u), això són 3.356,50 € de cost real al llarg dels 35 anys, i no els 1.678,25 € que sortirien si assumíssim que un sol aparell dura tot el període. Sense comptar la reposició, el LCOE surt artificialment baix.

El mateix criteri val per a tota l'electrònica, no només per a l'inversor. Per això comptem també la reposició del regulador MPPT i del Cerbo GX cap a l'any 20 (700 €) i la de l'electrònica de la bateria (BMS, contactors, proteccions) cap a l'any 18 (600 €). Les cel·les LFP poden acompanyar un horitzó llarg; l'electrònica que les governa, no necessàriament.

Trampa 2 — Performance Ratio (PR)

Si dividim la inversió entre la producció STC teòrica (catàleg), el LCOE surt 20% més baix però fals. Cal usar la producció real PVGIS amb PR aplicat. Per a la nostra instal·lació, això significa 7.449 kWh/any (no 9.205). Un matís addicional que declarem com a simplificació: la degradació dels mòduls (~0,5%/any) faria que la producció mitjana dels 35 anys fos un ~8% inferior a la del primer any; aplicar-la apujaria tots els LCOE d'aquest article en la mateixa proporció.

Trampa 3 — Excedents injectats

Si comptem els excedents injectats a la xarxa al numerador d'energia (com a kWh "produïts"), el LCOE baixa artificialment perquè el comprador (la companyia elèctrica) ens compensa 4-8 c€/kWh per ells. Però aquests kWh no els consumim nosaltres: només els generem i venem. Si parlem del cost real de l'energia que consumim a casa, hem de comptar només els kWh que realment aprofitem domèsticament.

Trampa 4 — Taxa de descompte (VAN)

El càlcul bancari rigorós aplica un descompte temporal: un euro estalviat d'aquí a 25 anys val menys que un euro avui. El càlcul d'enginyer simple no ho aplica (assumeix que tots els euros valen igual). En aquest article fem el càlcul d'enginyer per simplicitat. Si vols el càlcul amb descompte, el LCOE global del nostre cas passa de 7,09 a 10,4 c€/kWh amb una taxa del 3 %, i a 13,1 c€/kWh amb un 5 % (factors ×1,5 i ×1,85). El factor és alt perquè gairebé tota la inversió es fa l'any zero, mentre que l'energia arriba repartida al llarg de 35 anys.

Trampa 5 — Restar estalvis dins del LCOE

La trampa més subtil i menys discutida — i la que més xifres espectaculars genera als fulletons comercials. Consisteix a restar del numerador del LCOE coses que no són costos de producció: la deducció d'IRPF, l'estalvi del terme fix de potència contractada, els ingressos per excedents. El resultat és un "LCOE" artificialment baix que, a més, es compara després amb el preu de la xarxa — comptant el mateix benefici dues vegades.

El criteri honest és aquest: el LCOE conté només costos; és la mètrica que et permet comparar tecnologies i rutes entre elles. Els estalvis (fiscals, de potència, d'excedents) són reals i molt rellevants, però pertanyen a l'anàlisi d'amortització i retorn — on cada un s'imputa a qui el fa possible. Per exemple: l'estalvi del terme de potència existeix única i exclusivament gràcies a la bateria (sense bateria, els pics del vespre els ha de cobrir la xarxa i no pots baixar potència), així que a la Taula 4 s'imputa al 100% a la bateria. La deducció IRPF, en canvi, és transversal a tota la instal·lació.

Trampa 6 — Cobrar la bateria dues vegades

És l'error invers al de la Trampa 5. Consisteix a calcular l'amortització prenent com a estalvi només la diferència entre el preu de la xarxa i el LCOE de la bateria. El problema és que el LCOE ja conté l'amortització del capital de la bateria. Si després es divideix el preu de la bateria per aquest estalvi reduït, el capital es compta dues vegades i el període surt artificialment llarg. Fins a la revisió de setembre de 2026, aquest article el presentava com a «Mètode A». L'hem retirat de la Taula 4 perquè no és un mètode alternatiu, sinó un error de càlcul.

Nosaltres apliquem aquest criteri a totes les xifres que veuràs: LCOE bruts a la Taula 3, i tots els estalvis, ben imputats, a la Taula 4.

8. Cas pràctic: 5,2 kWp + Home30 30 kWh + Inversor Victron MultiPlus

Anem als números reals d'una instal·lació real. Aquesta és la nostra instal·lació de referència:

I, en una taula a part — perquè no formen part del LCOE (Trampa 5) però sí de l'anàlisi de retorn:

Notes sobre les xifres:

• La deducció IRPF és la del Reial Decret-llei 19/2021, prorrogada pel RDL 7/2026: per a habitatges, obres pagades fins al 31 de desembre de 2026 (el tram del 60% per a rehabilitació d'edificis arriba fins al 31/12/2027). Una instal·lació FV + bateria encaixa normalment al tram del 40%, que exigeix acreditar una reducció d'almenys el 30% del consum d'energia primària no renovable de l'habitatge. Base màxima anual de 7.500 € → deducció màxima de 3.000 € en quota (cal quota estatal suficient a l'exercici).
• Requisit de compliment que ningú t'explica: el 40% no s'acredita amb la factura de la instal·lació, sinó amb dos Certificats d'Eficiència Energètica — un abans de les obres i un després, emès abans de l'1 de gener de 2027 — que demostrin la reducció del 30%. Els dos certificats tenen un cost real (~200 € cada un, ~400 € en total) que hem restat del benefici fiscal net: 3.000 − 400 = 2.600 € efectius. Sense CEE vàlids, no hi ha deducció: no ho deixis per a després de tancar l'obra.
• L'estalvi de potència contractada ve del fet que amb autoconsum + bateria pots reduir la potència contractada (de 5,75 kW a 3,45 kW típicament). El prenem del mateix contracte d'on surt l'energia d'aquest article —Som Energia 2.0TD: 29,934 €/kW·any en punta-pla i 2,955 en vall—, que amb impost elèctric i IVA són 41,83 €/kW·any: la reducció de 2,3 kW estalvia 96 €/any. (Fins a aquesta revisió aquí hi havia 90 €, calculats amb el terme del PVPC mentre l'energia venia de Som Energia: dues tarifes dins del mateix càlcul. Al mercat lliure, amb termes de potència més cars, l'estalvi pot arribar a 120-150 €/any.)
• El cost de la bateria SB Home30 a 173 €/kWh inclou cel·les LFP grau A, BMS SolarBox de 100A continus, carcassa, electrònica i muntatge. És el preu d'una bateria muntada i preparada per instal·lar, no només cel·les soltes.
• La compensació d'excedents la valorem a ~5 c€/kWh, que és una mitjana del mercat i no el preu de la nostra comercialitzadora de referència: Som Energia en paga 0,030 €/kWh, de les compensacions més baixes que hi ha. Fem servir la mitjana perquè el lector no té per què ser-ne client. Al mètode C de la Taula 4 això juga en contra nostra —com més val l'excedent, més gran és l'ingrés que deixes de cobrar quan emmagatzemes—, o sigui que l'amortització que en surt és conservadora: amb els 3 c€ de Som Energia seria més curta.
• La vida útil de 35 anys del sistema assumeix 2 unitats d'inversor i la reposició de l'electrònica auxiliar i de la bateria (Trampa 1). A la secció 12 analitzem què passa si el pack de bateria no arriba als 35 anys.

9. Producció anual real i les pèrdues que ningú explica

Amb els 5,2 kWp instal·lats orientació sud, inclinació 30°, ubicació costa catalana, el PVGIS dóna aquesta producció:

El cas de referència és una casa amb un consum anual d'uns 6.900 kWh (perfil amb aerotèrmia i càrrega vespertina, dins del rang habitual de 5.000-7.000 kWh de les llars electrificades). El flux de la bateria està calibrat amb una dada real de la nostra flota, monitorada pel fleet manager: un DoD mitjà diari del 27 %, és a dir, l'energia descarregada cada dia respecte a la capacitat nominal. Sobre 30 kWh, això són 8,1 kWh/dia de mitjana: ~2.957 kWh/any a la sortida de la bateria i 2.818 kWh útils en corrent altern:

El balanç quadra així: dels ~6.900 kWh que consumeix la casa, 5.425 surten del sol (directes o via bateria) i uns 1.475 kWh es compren a la xarxa, sobretot a l'hivern, quan la producció no arriba a omplir la bateria. Autosuficiència: ~79 %.

Tres observacions clau d'aquesta taula:

• El 43 % va via bateria perquè el consum de vespre i nit d'una casa amb aerotèrmia o VE és molt més gran que el diürn. Sense bateria, aquests kWh es vendrien com a excedent a ~5 c€/kWh i es recomprarien al vespre a 22-46 c€.
• L'eficiència del 88% de la ruta bateria és el resultat acumulat de: 95,3% (conversió de càrrega) × 97% (round-trip bateria) × 95,3% (conversió de descàrrega). Cada conversió té el seu cost.
• El 22 % d'excedents és el desbordament. A l'estiu la bateria s'omple cada dia i el consum ja està cobert; a l'hivern passa el contrari, perquè la producció no dona per omplir-la. Aquest desajust estacional explica que la bateria treballi de mitjana al 27 % de la seva capacitat i no més. Els excedents es compensen a ~5 c€/kWh, però no entren al càlcul del cost de l'energia que consumim.

10. LCOE per ruta d'ús: la clau de tot

I aquí arribem al moment clau de l'anàlisi. Repartim els costos (només costos: Trampa 5) entre les rutes en funció del que ha requerit cada una:

• La ruta directa només necessita plaques + inversor + cablejat + estructura. No utilitza la bateria, així que el cost de la bateria no s'hi imputa. Dels costos compartits, n'assumeix la part proporcional als seus kWh útils (48 %).
• La ruta via bateria necessita la seva part dels costos compartits (52 %) més el 100% del cost de la bateria, perquè sense bateria aquesta ruta no existiria.

Aplicant aquesta lògica:

Així s'han calculat, pas a pas i sense restar-hi cap estalvi:

El resultat global ponderat: 7,09 c€/kWh de cost mitjà de l'energia produïda a casa. Comparat amb una mitjana de xarxa de ~30,3 c€/kWh, és ~4,3 vegades més barat. La ruta directa surt 11,5× més barata que la tarifa Punta, i la ruta via bateria, 4,7×. I la deducció IRPF i l'estalvi de potència encara no hi són: apareixen al càlcul d'amortització, que és on toquen.

11. Quan s'amortitza la bateria? Tres mètodes, tres respostes

Aquesta és la pregunta que tothom es fa, i aquí ve la part més sensible de l'article. La resposta canvia radicalment segons quin mètode de càlcul facis servir i quin patró de consum tinguis. Dos mètodes legítims i dues respostes diferents. Un tercer càlcul habitual és en realitat un error (vegeu la Trampa 6).

El perfil realista reflecteix quan descarrega de debò una bateria domèstica. Els dies laborables ho fa sobretot a la punta del vespre (18-22 h), a les hores planes de la nit (22-24 h) i de matinada. Els caps de setmana i festius, tot el dia és Vall.

Mètode B — el simplificat

Cost de la bateria dividit pel preu de la xarxa dels kWh que substitueix, sense matisos. És el càlcul que solen fer servir comercials low-cost per vendre amortitzacions ràpides: infla el resultat perquè no descompta els ingressos d'excedents que ja no generes (perquè ara els emmagatzemes en lloc d'injectar-los).

Mètode C — l'honest, el que recomanem

Estalvi real comparat amb no posar bateria: el que deixes de pagar a la xarxa, menys els ingressos d'excedents que ja no cobres, més l'estalvi del terme de potència que només la bateria fa possible (Trampa 5). És el càlcul que respon a la pregunta real: "si poso aquesta bateria, en quants anys recupero el seu cost?"

El missatge important d'aquesta taula no és la xifra concreta. És la sensibilitat al patró de consum:

• Si tot el teu consum és de matinada (Vall), la bateria s'amortitza en 9,4 anys (Mètode C). Amb la vall a 21,8 c€, el marge entre el cost del kWh via bateria (9,91 c€) i el de comprar-lo de nit continua sent positiu, i ja no és tan estret com semblava. És l'escenari on la bateria té menys sentit, i on primer cal mirar si hi ha tarifes de vall més barates.
• Si el teu consum és el típic d'una casa amb aerotèrmia o VE, la bateria s'amortitza en 6,4 anys (4,8 amb la deducció IRPF imputada) i continua donant estalvis durant més de dues dècades de l'horitzó del sistema.
• Si tot el teu consum és Punta (cas extrem: oficina amb climatització dura), la bateria s'amortitza en 4,2 anys.

12. Eficiències reals: per què el PR (Performance Ratio) ho canvia tot

El Performance Ratio (PR) és l'indicador estàndard que la indústria fotovoltaica usa per mesurar quina fracció de la producció teòrica màxima d'una instal·lació arriba realment al consum. S'expressa com a percentatge: un PR del 81% vol dir que de cada 100 kWh que les plaques podrien produir en condicions ideals de laboratori (STC), només n'arriben 81 al medidor després de totes les pèrdues reals (calor, conversió, cablejat, brutícia, etc.).

Per al lector tècnic, aquí va el desglossament complet de les eficiències que apliquem als càlculs. Tot ja està incorporat al PR del 81% que dóna PVGIS, però val la pena entendre d'on ve cada percentatge.

Pèrdues de calor a les plaques (la més gran)

Coeficient tèrmic dels mòduls Longi LR7-72HVH-650M: −0,30%/°C. A l'estiu, amb mòduls a 65-70 °C (operació real al teulat sota sol directe), la pèrdua respecte STC (25 °C) és de −15 a −20%. Aquesta és la pèrdua més gran del sistema, i la que més varia amb la temperatura ambient.

Eficiència de l'inversor Victron MultiPlus

L'inversor té eficiència màxima de 96,5% a càrrega ~25-50% (que és on opera la majoria del temps). A càrrega màxima (5 kW) baixa al 94%. Mitjana ponderada al llarg de l'any: ~95,25%. Aquesta és l'eficiència que apliquem a cada conversió DC↔AC.

Eficiència round-trip de la bateria LFP

La química LiFePO4 té una eficiència coulòmbica intrínseca molt alta. Cicle complet de càrrega + descàrrega a la mateixa cel·la: 97-98%. Aquesta és l'eficiència de la cel·la pròpia, sense comptar les conversions externes (DC del pack a DC de l'inversor i tornada).

Eficiència total ruta via bateria

Producte de les eficiències del camí complet:

De cada 100 kWh que entren a la ruta bateria, només n'arriben 88 al consum. Aquesta pèrdua del 12% és la "factura" energètica per disposar de l'energia desplaçada en el temps.

I la vida de la bateria? Cicles, envelliment i què passa si no arriba als 35 anys

Fem els números amb les dades de la flota. Un DoD mitjà diari del 27 % sobre 30 kWh són 8,1 kWh/dia, és a dir, ~99 cicles equivalents complets a l'any. En 35 anys són uns 3.450 cicles, molt per sota dels 6.000-9.000 cicles de les cel·les LFP grau A. Amb aquest ús suau, el factor limitant no són els cicles sinó l'envelliment calendari.

Si projectem l'envelliment calendari (proporcional a l'arrel del temps) i el cíclic, la bateria arribaria a l'any 35 amb un SoH d'entre el 53 % i el 78 %, segons la temperatura i el temps que passi a SoC alt; en l'escenari central, al voltant del 68 %. Sembla poc, però cal mirar-ho al revés: fins i tot al 53 %, la bateria conserva uns 16 kWh útils, el doble de la demanda mitjana diària. Amb aquest dimensionament, l'envelliment gairebé no redueix l'energia que la bateria lliura: el que fa és consumir-ne el marge.

El que sí és incert és la vida de l'electrònica i la possibilitat d'un colze de degradació, és a dir, una caiguda accelerada de capacitat que cap model lineal preveu. No hi ha dades de camp de bateries LFP de més de ~15 anys, i no les presentarem com si existissin. Per això hem inclòs la reposició de l'electrònica de la bateria i hem fet l'exercici contrari: què passa si el pack no arriba als 35 anys?

• Si cal un pack nou a l'any 20 (a un 60 % del preu actual), el LCOE de la ruta via bateria passa de 9,91 a ~12,5 c€/kWh. Continua per sota de totes les franges de la xarxa.
• Amb una taxa de descompte del 3 %, el valor actual net de la bateria és de +11.800 € si dura 35 anys, de +6.800 € si en dura 20 i de +4.400 € si només en dura 15.

Dit d'una altra manera: la viabilitat de la bateria no depèn que arribi als 35 anys. Seguim l'envelliment real amb dades de salut (SoH) de la nostra flota; pots llegir el primer report empíric a Cicles, SoH i la vida real d'una bateria de liti. Si la teva instal·lació ha de ciclar la bateria a fons cada dia (arbitratge intensiu, VE gran), el dimensionament de vida es fa a mida.

Pèrdues òhmiques al cablejat

Si el cablejat està ben dimensionat (secció adequada per al corrent màxim, distàncies curtes), les pèrdues òhmiques són típicament 1-2% al circuit DC i <1% al circuit AC. Si està mal dimensionat (cable massa fi, distàncies llargues), pot pujar a 4-6% i degradar molt el rendiment global.

Brutícia, IAM, mismatching, degradació

Conjunt de pèrdues petites que sumen ~3-5% en condicions normals. La degradació anual dels mòduls és ~0,5%/any (un panell de 25 anys produeix ~88% del que produïa nou).

Tot això ja està consolidat al PR del 81% que aplica PVGIS. La nostra producció estimada de 7.449 kWh/any és un valor net post-pèrdues, no una xifra teòrica de catàleg.

13. Pròxims passos: dimensionar i decidir

Si has arribat fins aquí, ja tens els conceptes per prendre una decisió informada sobre el teu autoconsum. Recapitulem els punts clau:

1. Hi ha dos preus de l'electricitat: el de la xarxa (que pagues) i el que et costa produir-la (LCOE). El segon és entre 2,2 i 11,5 vegades més barat segons la ruta i la franja, si la instal·lació està ben dimensionada.
2. El LCOE no és un sol número: la ruta directa surt a ~4,0 c€/kWh i la via bateria a ~9,9 c€/kWh. La bateria afegeix ~5,9 c€/kWh al kWh que hi passa, i tot i així aquest kWh surt 4,7 vegades més barat que la tarifa Punta.
3. L'amortització de la bateria depèn del teu patró de consum i de quanta energia hi passa: entre 4 i 10 anys segons quan facis servir l'energia (Mètode C), amb l'ús mitjà real de la nostra flota.
4. Les xifres del catàleg són optimistes: demana sempre l'informe PVGIS amb PR aplicat.
5. El càlcul ha d'incloure reposicions i separar costos d'estalvis: els estalvis fiscals i de potència es compten a l'amortització, mai dins del LCOE, i el capital de la bateria no s'ha de comptar dues vegades.

Checklist d'auto-avaluació

Abans de demanar pressupost, aclareix-te:

• Quin perfil de consum tens? Mira la teva factura: quin % de consum tens en cada període horari (P1/P2/P3).
• Tens previst tenir aerotèrmia, VE, piscina en els pròxims 3 anys? Compta-ho ara al dimensionament.
• El teu consum és principalment diürn o vesperal? Si és diürn, tens menys necessitat de bateria. Si és vesperal/nocturn, la bateria s'amortitza ràpid.
• La teva teulada té orientació adequada (sud, sud-est, sud-oest)? Si està a est/oest, la producció baixa un 15-25%.
• Si vols la deducció IRPF, encarrega el CEE inicial abans de començar les obres: sense el certificat "abans", no podràs acreditar la millora.

Recomanacions per perfil

• Si consumeixes >40% al vespre/nit → la bateria et compensa.
• Si tot el teu consum és matinada (P3) → planteja't tarifa Vall sense bateria. Estalvi sense inversió.
• Si tens aerotèrmia + cotxe elèctric → bateria gran (≥30 kWh) compensa fortament.
• Si tens un consum baix (<2.000 kWh/any) → solar petita amb compensació d'excedents, sense bateria.

Si vols una anàlisi personalitzada amb els teus números reals, contacta'ns. El nostre equip et prepararà un càlcul amb les premisses concretes de la teva instal·lació, i comparable amb les xifres d'aquest article.