Als articles sobre autoconsum col·lectiu sempre acabem dient el mateix: la xarxa interior guanya. És fàcil de dir i difícil de demostrar amb números. Així que hem agafat un edifici concret, l'hem modelat hora a hora durant un any sencer i hem calculat què passa a la factura.

El resultat té una sorpresa. La peça que més diners estalvia no són els panells. I la bateria, en aquest cas concret, aporta molt menys del que ens esperàvem — per una raó que val la pena entendre abans de signar cap pressupost.

L'article va en dues parts. La primera és de diners: quant costa avui l'edifici, quant costarà, i quan es retorna la inversió. La segona és d'una altra cosa: què passa si marxa la llum tres dies i a la tercera planta hi viu algú que no pot baixar per l'escala. Les dues arriben a bateries de mida diferent, i explicar per què és, probablement, el més útil de tot plegat.

---

Primera part: els diners

El cas

Un edifici de 10 habitatges a la costa central catalana. Cada habitatge consumeix uns 3.000 kWh l'any i té 4 kW contractats. L'aparcament té una pèrgola de 150 m² que ja està construïda —dona ombra a les places des de fa anys—, meitat orientada a est i meitat a oest, amb 15° d'inclinació. És la geometria típica d'una coberta d'aparcament: no es fa mirant al sud, sinó seguint les places. Que l'estructura ja hi sigui canvia molt els números, i hi tornarem.

El comptador serà a nom d'una societat participada per tots els veïns, que és la propietària de l'edifici. Al final de l'article expliquem per què aquesta peça no és un detall administratiu sinó la que sosté l'estalvi més gran de tots.

L'edifici passa de deu contractes individuals a un sol comptador de 10 kW.

Sobre la pèrgola hi caben uns 32,2 kWp de mòduls: 16,1 a cada aigua. Hem modelat la posició solar hora a hora per a la latitud 41,4° N, amb un repartiment de radiació directa i difusa i un rendiment del 82%.

Primer: el terme que ningú mira

Comencem pel final de la factura, no pel principi.

Deu habitatges amb 4 kW contractats són 40 kW. A la tarifa 2.0TD de 2026, entre peatge i càrrec, cada kW contractat costa uns 29,6 € l'any. Són 1.183 € anuals només per tenir la potència disponible, abans de consumir un sol quilowatt.

Un sol comptador de 10 kW en costa 296 €.

Totes les xifres d'aquest article van desglossades així: les línies de dalt són base imposable i el total inclou l'impost elèctric i l'IVA. Quan més endavant parlem de «cost anual» sempre és el total amb impostos, que és el que es paga.

1.128 € l'any, un 17% de la factura, sense haver instal·lat res. Només per deixar de pagar deu vegades una potència que mai no es fa servir alhora.

Això funciona perquè deu llars no tenen la punta a la mateixa hora. El nostre model dona una punta agregada real de 7,9 kW per a aquests deu habitatges: contractar-ne 10 té marge de sobres. És el que s'anomena factor de simultaneïtat, i és el número que menys es mira i més val.

Un avís important, però: aquest estalvi no és gratuït en el sentit legal. En parlem al final.

Què dona una pèrgola est-oest

Una coberta d'aparcament rarament es pot orientar al sud. La bona notícia és que a 15° d'inclinació la penalització és menor del que sembla:

Són 1.276 kWh per kWp instal·lat. Una instal·lació equivalent orientada al sud a inclinació òptima en faria uns 1.450: la pèrgola perd un 12%.

A canvi, guanya una cosa que no surt al total anual: la corba és més ampla i més plana. L'aigua est produeix al matí, l'oest a la tarda, i el pic de migdia és més baix. Per a un edifici d'habitatges —que consumeix poc al migdia i molt al vespre— aquesta forma encaixa millor que un pic concentrat a les dotze.

Fixa't també en el rati: 41.147 kWh generats contra 29.850 consumits. La pèrgola produeix un 38% més del que l'edifici gasta. Això no és un error de disseny: és el que passa quan la superfície ve donada. I és l'origen de tot el que ve després.

Segon: els panells

Amb la instal·lació en marxa i sense cap bateria, l'edifici autoconsumeix directament 13.709 kWh: un 33% de la generació i un 46% del consum.

Val la pena aturar-se en una línia: els peatges i càrrecs variables cauen de 1.182 a 632 €. No és només que compris menys energia, és que deixes de pagar la part regulada d'aquells quilowatts. En una factura elèctrica espanyola, més d'un terç del terme variable no és energia sinó peatges i càrrecs, i l'autoconsum se'ls estalvia tots dos.

La factura passa de 6.472 € a 1.927 €. Un estalvi de 4.545 € l'any, un 70%.

Sobre la compensació d'excedents. Hem calculat a 0,04 €/kWh, que és el que es paga a la pràctica. Es veuen ofertes de 0,06 i fins i tot més, però la xifra real que acaba a la factura sol moure's entre 0,03 i 0,05 segons la comercialitzadora i el moment. Aquesta és de les poques dades que convé contrastar amb l'oferta concreta abans de decidir res: entre 3 i 5 cèntims hi ha 150 € l'any en aquest edifici.

La inversió, amb la pèrgola ja construïda —que és el cas que ens ocupa: l'estructura hi és i dona ombra a les places des de fa anys—:

Retorn simple: 5,0 anys. Sobre una vida útil de 25 anys i una estructura que ja està pagada, són vint anys llargs de generació pràcticament regalada.

Si la pèrgola s'hagués de construir de zero caldria sumar-hi uns 26.000 € i el retorn se n'aniria als 10-11 anys — encara raonable, però una altra conversa. Aprofitar una estructura existent és, després de la centralització, el segon factor que més mou aquests números.

Tercer: la bateria, i el mur que es troba

Aquí és on esperàvem el gran salt. Hi és al principi, i després es mor de cop.

Abans de res, una precisió que canvia com es llegeixen totes les taules d'aquest apartat: parlem d'una sola bateria per a tot l'edifici, connectada darrere del comptador únic. Quan diem 30 kWh volem dir 30 per a les deu llars — tres quilowatts hora per habitatge. Sembla poc. Al final d'aquest apartat expliquem per què n'hi ha prou.

Una bateria en un edifici així fa dues feines i no al mateix moment de l'any. A l'estiu guarda sol per al vespre. A l'hivern, quan no n'hi ha, es carrega de xarxa a la matinada —hores vall, a 0,106 €/kWh— i es buida a la punta del vespre, on el mateix quilowatt en val 0,251: 13,4 cèntims nets per cada un que desplaça.

Hem modelat les dues feines juntes:

I el valor marginal de cada bloc:

El punt dolç són els 30 kWh, amb el millor retorn absolut (6,0 anys) i el millor marginal (5 anys). A partir d'aquí cau en picat.

Val la pena notar una cosa poc intuïtiva: com més baixa és la compensació d'excedents, millor surt la bateria. Si t'abonen el sobrant a 3 cèntims en lloc de 6, guardar-lo per gastar-lo tu val el doble. La bateria és, entre altres coses, una cobertura contra el que decideixi pagar la comercialitzadora.

Som fabricants de bateries i ho escrivim igualment: en aquest edifici, passar dels 45 kWh és tirar diners.

La columna de cicles ho confirma. A 15 kWh la bateria fa 346 cicles complets l'any —gairebé un cada dia, ús perfecte—. A 60 kWh en fa 215. Estàs comprant capacitat que passa mig any aturada.

Per què s'atura igualment: dues coses alhora

La primera és física, i és la que mana. Cap als 30 kWh la bateria ja cobreix tot el consum del vespre, i passat aquest punt no li queda res a fer: al juny, una bateria de 60 kWh es comporta exactament igual que una de 30, perquè totes dues arriben a mitjanit plenes i amb l'edifici adormit. No es pot estalviar més del 100 % d'una factura, i quan t'hi acostes cada quilowatt addicional val menys que l'anterior.

La segona és regulatòria, i és la que sorprèn. Mira aquesta columna:

Com més bateria, més diners es perden. No és cap error del model: l'excedent baixa —de 27.438 a 21.147 kWh— però el que t'abonen baixa molt més de pressa, de 864 a 448 €. La secció següent explica per què.

El sostre de compensació, explicat

La norma diu que el que et compensen per excedents no pot superar mai el valor de l'energia que has comprat dins del mateix període de facturació. Si un mes compres 100 € d'energia i abocs 150 € d'excedent, et compensen 100 i els altres 50 es perden.

Mira el juny d'aquest edifici amb tres bateries diferents:

Les columnes, d'esquerra a dreta: quanta energia compra l'edifici aquell mes, quanta n'aboca, quant valdria aquell excedent a quatre cèntims, quin és el sostre —que és el valor de l'energia comprada, la columna de la qual depèn tot—, quant li abonen de debò i quant es perd pel camí.

La bateria fa la seva feina: les compres de juny cauen de 928 a 472 kWh. Però el sostre es calcula precisament sobre allò que compres, i en reduir-les de 84 € a 38 € la bateria ha retallat el seu propi dret a cobrar l'excedent. Cobra menys perquè ha comprat menys.

Dit d'una altra manera: cada quilowatt que emmagatzemes és un que deixes de comprar, i cada un que deixes de comprar rebaixa el límit del que et poden pagar per l'excedent. Una part de la inversió en bateria treballa contra la resta.

El que sí que justifica una bateria gran

Els números d'aquí valoren només l'arbitratge d'autoconsum. Hi ha tres raons per posar-ne més que aquestes taules, i cap surt a la factura:

• Respatller. Mantenir l'edifici en peu durant una apagada no es mesura en euros estalviats fins que passa. L'abril de 2025 va recordar-ho a tothom.
• Reduir potència contractada. Una bateria que retalla la punta permet baixar dels 10 kW. Aquí no ho hem comptat perquè la punta ja és de 7,9 kW i hi ha marge, però en un edifici més ajustat val diners.
• Consum futur. Si demà hi ha aerotèrmia comunitària o cotxes elèctrics carregant cada nit, la corba canvia i la bateria torna a tenir feina. Ho analitzarem a part: mereix el seu propi article.

El que no justifica una bateria gran és aquesta taula. Amb aquest consum i aquesta generació, la vora és als 30 kWh.

Què faríem nosaltres

Per ordre, i aquest ordre importa:

1. Centralitzar. 1.128 € l'any, inversió zero. Abans de res.
2. Omplir la pèrgola de panells. 4.719 € l'any més, retorn en menys de cinc anys.
3. Una bateria de 30 kWh, que és el punt dolç des del punt de vista dels diners: retorna en 6,0 anys i el salt de 15 a 30 és el millor de tots (5 anys). Fa les dues feines —guardar sol a l'estiu, arbitrar tarifa a l'hivern— i li queda capacitat per a totes dues. Per damunt dels 45 els números es moren: de 45 a 60 kWh l'estalvi són vuit euros l'any. La segona part d'aquest article mou aquesta xifra, i explica per què.
4. Deixar previst el creixement: espai al quadre i instal·lació modular, perquè el consum de l'edifici no serà el mateix d'aquí a deu anys.

---

Segona part: i si marxa la llum

Fins aquí hem parlat de diners. Ara parlem d'una altra cosa.

L'abril de 2025 mitja península es va quedar sense electricitat durant hores. Va tornar el mateix dia. La pregunta que es va quedar a l'aire és què hauria passat si haguessin estat tres dies, i el 2026 aquesta pregunta ja no és retòrica per a ningú que hagi de decidir una inversió a vint anys.

Per a un edifici, la resposta no és tècnica. És qui hi viu.

De què estem parlant exactament

Un ascensor aturat és una molèstia per a la majoria. Per a un veí amb mobilitat reduïda a la tercera planta, és quedar-se tancat a casa. Si l'apagada dura tres dies i aquesta persona ha d'anar a l'hospital, o simplement ha de baixar a comprar menjar, l'ascensor deixa de ser un servei i passa a ser la seva única manera de sortir.

Tot ascensor porta obligatòriament un dispositiu de rescat que, si es va la llum, porta la cabina a la planta més propera i obre les portes. Això evita que ningú quedi atrapat dins. No evita que algú quedi atrapat a dalt, que és un problema diferent i molt més llarg.

I hi ha una segona cosa, menys visible i probablement més greu.

En un edifici de tres plantes, l'aigua no puja sola. Arriba als habitatges perquè un grup de pressió l'hi empeny, i aquell grup funciona amb electricitat. Sense llum no hi ha bomba, i sense bomba no surt aigua de les aixetes de res que no sigui la planta baixa.

Les conseqüències arriben de pressa i no són cap comoditat: no es pot rentar la vaixella ni les mans, no es poden buidar els vàters, no es pot cuinar ni netejar res. En qüestió d'hores, la salubritat d'un bloc de deu habitatges se'n va en orris; en tres dies, la preparació d'aliments i la higiene bàsica es converteixen en un problema sanitari de debò. I la gent que no pot baixar per l'escala a buscar aigua és, altre cop, la mateixa.

Amb això al cap, «autonomia» deixa de ser una paraula i es converteix en quatre coses molt diferents:

(sense cap generació; la columna de bateria és capacitat d'etiqueta i ja té en compte tot el que se'n perd pel camí, que expliquem més avall)

El nivell D no és una opció. Són prop de mig megawatt hora de bateries per a deu habitatges: mitja tona d'equip i xifres de sis dígits. Mantenir la vida normal de deu llars durant una apagada d'hivern no és un problema d'emmagatzematge, és un problema de generació, i el sostre disponible no hi arriba.

Els altres tres sí que són assolibles. I són els que importen.

Els tres serveis que sostenen l'edifici

L'enllumenat no compta: 370 Wh al dia és menys que una nevera.

I la bomba, energèticament, tampoc: 38 minuts de motor al dia per pujar l'aigua tres plantes amb pressió suficient a l'aixeta més desfavorable, 690 Wh en total. És el 15 % del consum dels serveis comuns i el més barat de garantir dels tres.

Val la pena aturar-s'hi, perquè el cost i la criticitat no s'assemblen gens. La bomba és el servei més barat de mantenir viu i el que té la conseqüència més immediata si cau: l'ascensor deixa gent a dalt, però la bomba deixa tot l'edifici sense aigua. Amb menys del que consumeix una nevera es manté l'aigua corrent de deu habitatges durant una apagada.

L'ascensor se'n porta el 77%. I amb dues particularitats que convé conèixer abans de dimensionar res.

Consumeix més parat que movent-se. Dels 3,63 kWh diaris, 2,88 són d'espera —quadre de maniobra, enllumenat de cabina, electrònica— i només 0,75 de moviment. Quaranta viatges al dia són dotze minuts de motor. La resta del temps l'ascensor no fa res i gasta igual.

El problema no és l'energia, és l'arrencada. Un hidràulic de 7,5 kW amb arrencada directa demana 15 kW durant un o dos segons. Si la bomba està en marxa, 16,1. Això no ho nota la xarxa, però un inversor treballant en illa sí.

Nota: no tots els ascensors són iguals

Aquest estudi fa servir un ascensor hidràulic, que és el cas pitjor. Si l'edifici en té un de tracció amb variador de freqüència, els números canvien molt:

	Energia	Arrencada	Bateria per a 3 dies
Hidràulic	3,63 kWh/dia	15 kW	47 kWh
Tracció amb variador	1,93 kWh/dia	5,2 kW	38 kWh

L'hidràulic consumeix un 88% més i arrenca a gairebé el triple de potència. Sobre el dimensionament d'una instal·lació d'emergència, aquesta diferència són milers d'euros, tant en bateria com en inversors.

Abans de pressupostar res, cal saber quin ascensor hi ha. És la comprovació més barata de tot el projecte i una de les que més mou el resultat.

El que ho fa possible: la pèrgola no s'atura

Aquí hi ha la peça que canvia l'escala del problema. Si l'inversor pot treballar en illa —desconnectar-se de la xarxa morta i seguir alimentant l'edifici—, la pèrgola continua produint mentre dura l'apagada.

I al desembre produeix molt més del que necessiten els serveis essencials:

Un desembre normal, la pèrgola genera gairebé tres vegades el que consumeix tot el nivell C. La bateria no ha de guardar tres dies d'energia: ha de fer de pont entre una tarda i el matí següent, i tapar els dies dolents.

Això és el que fa que aquest plantejament sigui viable i el de la bateria sola no ho sigui. Sense pèrgola, tres dies de nivell C són 81 kWh de bateria. Amb pèrgola i comptant una setmana catastròfica de desembre, en són 47.

El dimensionat: 3 dies, nivell C

Per a l'estudi hem fixat l'objectiu en tres dies de nivell C —ascensor operatiu, aigua a les aixetes, escala il·luminada, neveres en marxa i llum, telèfon i ràdio a cada casa— amb l'ascensor hidràulic i comptant amb la pèrgola en illa.

La hipòtesi de generació no és la mitjana de desembre sinó la pitjor setmana imaginable: cel tancat al 15% del clar, 7,1 kWh diaris. Dissenyar amb la mitjana seria dissenyar per al dia que no cal.

De l'etiqueta a l'endoll: què queda de debò

Una bateria de 45 kWh no dona 45 kWh, i encara menys al cap de deu anys. Entre la xifra de l'etiqueta i el que arriba a l'endoll hi ha quatre restes, i cap és menyspreable:

Cal instal·lar 1,62 kWh per cada kWh que hagi d'estar disponible d'aquí a deu anys. Dimensionar amb la capacitat de l'etiqueta i del primer dia és l'error més comú en instal·lacions d'emergència, i té la particularitat que no es nota fins al dia que fa falta.

El resultat

A la pràctica, 45 kWh, que és mida de catàleg i dona 2,9 dies. El següent esglaó, 60 kWh, arriba als 3,8.

L'inversor: aquí mana la potència, no l'energia

Tota la conversa anterior és d'energia. El dimensionat de l'inversor és un problema completament separat, i el decideix l'ascensor.

Un Victron MultiPlus-II 48/5000 dona 5.000 VA aparents, 4.000 W nominals continus a 25 °C —3.700 a 40 °C— i 9.000 W de punta durant uns segons. La xifra que compta per dimensionar és la de 4 kW, no la de l'etiqueta.

L'enclavament és una peça de lògica elemental: no deixar arrencar la bomba mentre l'ascensor es mou. La bomba té 38 minuts de feina al dia i pot esperar vint segons. Estalvia un inversor sencer.

Limitar el consum durant l'apagada

Hi ha una decisió que val tant com la mida de la bateria, i no costa res: repartir el que hi ha.

Si durant una apagada cada habitatge pot consumir el que vulgui, un sol veí que engegui un radiador es beu l'autonomia de tot l'edifici en unes hores. Assignar un màxim a cada llar canvia radicalment el dimensionat:

Entre donar 1,2 kWh diaris a cada llar i donar-ne 0,6 hi ha 4.800 € de bateria. És una decisió d'assemblea, no d'enginyeria, i val la pena prendre-la sabent el preu.

Més important que limitar l'energia és limitar la potència. Deu llars amb 500 W són 5 kW; si l'ascensor arrenca alhora, la punta se'n va a 12,6. Amb un enclavament que doni prioritat a l'ascensor, es queda en 7,6 i tot encaixa amb dos inversors.

Això no es fa amb un rellotge: es fa amb mesura contínua de cada derivació i una lògica que decideix qui té dret a què. És la mateixa capa que optimitza la factura la resta de l'any.

Les dues respostes no coincideixen, i està bé

Aquí és on les dues meitats d'aquest article xoquen, i val la pena dir-ho clar en lloc d'amagar-ho:

Els 15 kWh de diferència no es paguen sols. Ja ho vam veure a la primera part: el salt de 30 a 45 té un retorn marginal de 26 anys. Com a inversió energètica, és dolent.

Però és que no és una inversió energètica. És una pòlissa d'assegurança, i s'ha de valorar com es valora una assegurança: no pel que rendeix, sinó pel que cobreix i pel que costa.

Uns 2.200 € de diferència, repartits entre deu habitatges i vint anys de vida, són onze euros per casa i any perquè, si torna a passar el que va passar l'abril de 2025 i aquell cop dura tres dies, l'ascensor funcioni, hi hagi aigua a les aixetes i el menjar no es faci malbé.

Dit així, la conversa a l'assemblea és una altra.

La conclusió pràctica no és una xifra sinó una manera de comprar: els 30 kWh que es paguen sols, en instal·lació modular i amb espai previst al quadre per créixer. El consum d'aquest edifici no serà el mateix d'aquí a deu anys, i fer-hi lloc ara és molt més barat que fer-l'hi després.

Qui ha de ser el titular del comptador

Fins aquí els números. Ara la peça que els sosté, i que cal tenir resolta abans de mirar-ne cap.

Un sol comptador per a deu habitatges no és una decisió tècnica, és una decisió societària. El Reial decret 88/2026, vigent des del febrer, exigeix a l'article 5 que el titular d'un punt de subministrament sigui «una única persona física o jurídica».

La figura habitual és una societat participada per tots els veïns —cooperativa, societat limitada, el que s'esculli— que és propietària de l'edifici i titular del subministrament. Davant de la companyia hi ha un sol client; portes endins, deu llars.

Amb dues condicions que no es poden saltar.

L'edifici ha de ser una sola unitat. Si cada habitatge té la seva referència cadastral i el seu titular registral, aquest camí no serveix.

El repartiment intern ha de ser repartiment, no venda. Una societat que refactura als seus socis per quilowatt hora, a un preu s'acosta a fer de comercialitzadora sense ser-ho. El que és net és repartir el cost com una despesa comuna més, amb el criteri dels estatuts i sense marge. La diferència és fina i és la que separa una quota d'una factura.

Si és una comunitat de propietaris ordinària, el camí no és aquest sinó l'autoconsum col·lectiu en xarxa interior: cada habitatge manté comptador i contracte, i la generació es reparteix amb coeficients. Es perd l'estalvi de potència —el més gran de tots— però tota la part fotovoltaica val igual.

D'aquí que els projectes amb estructura societària surtin tan ben parats: poden fer una cosa que una comunitat normal no pot fer. Els 1.128 € del primer apartat no els compra la tecnologia, els compra la forma jurídica.

Fins aquí arriba el que podem dir nosaltres, que som fabricants de bateries i no advocats: l'estructura concreta s'ha de validar amb qui hi entengui, i abans de contractar res.

Els supòsits, i què els mouria

Cap número d'aquí és una promesa. Aquests són els punts febles, per ordre d'impacte:

El factor de simultaneïtat. Hem modelat una punta agregada de 7,9 kW per a deu habitatges. Si l'edifici real en fa 14, contractar 10 kW no és possible i l'estalvi del primer apartat es redueix. És l'única variable que no es pot estimar: s'ha de mesurar, i és el primer que faríem abans de dimensionar res.

El perfil horari. Hem fet servir una corba residencial mediterrània estàndard, amb pic al vespre. Un edifici amb molta gent teletreballant consumiria més de dia i tots els números de bateria milloren.

El preu de l'energia i de la compensació. 0,10 €/kWh d'energia i 0,04 €/kWh de compensació. Són supòsits de comercialitzadora, no valors regulats. La compensació és el més sensible: entre 3 i 5 cèntims hi ha 150 € l'any de diferència, i és de les poques xifres que es poden tancar amb una trucada.

Els 215 Wp per m². És mòdul real amb marc. Segons com quedi el repartiment de files a la pèrgola, la potència que hi cap pot variar un 10% amunt o avall.

De la segona part

El tipus d'ascensor. Tot el dimensionat d'emergència s'ha fet amb un hidràulic, que és el cas pitjor. Amb un de tracció la bateria baixa de 47 a 38 kWh. És la comprovació que més mou el resultat i la més barata de fer.

El consum d'espera de l'ascensor. Hem suposat 120 W permanents, que és un valor típic però varia molt entre models i èpoques. Com que representa el 61% de tot el consum del nivell A, un error aquí es propaga a tot arreu.

La generació de la pitjor setmana. El 15% del cel clar és una estimació de setmana catastròfica, no una mesura. No tenim sèrie històrica de radiació d'aquest emplaçament.

El consum de les neveres. 0,85 kWh diaris per habitatge és una nevera moderna eficient. Un frigorífic de quinze anys pot doblar aquesta xifra, i deu llars amb neveres velles desplacen el nivell B i el C de manera notable.

La capacitat de la pèrgola existent. Hem suposat que l'estructura admet els 32,2 kWp i el pes dels mòduls sense reforços. En una pèrgola que no es va projectar per portar plaques, això s'ha de comprovar amb un càlcul estructural abans de res: és un cost potencial que no surt a cap taula d'aquest article.

---

Si tens un edifici i vols saber si aquests números s'assemblen als teus, el que necessitem per començar no és una visita: és una factura de cada habitatge i la corba de càrrega quart-horària que la distribuïdora té guardada. Amb això el model deixa de ser un exemple i passa a ser el teu edifici. Demana'ns l'anàlisi gratuït i te'l fem.