Preu de l'energia: tendència, franges i el paper de la bateria

L'electricitat ha estat una de les variables més imprevisibles de l'economia espanyola els últims cinc anys. Hem passat d'un preu mig anual del mercat majorista de 47 €/MWh el 2020 a 167 €/MWh el 2022 —pic absolut històric— per després caure a 63 €/MWh el 2024 i a la franja de 30-40 €/MWh els primers trimestres de 2026. Cinc multiplicacions, una divisió per quatre, i tot en cinc anys.

Aquest article fa un repàs sintètic d'aquesta tendència, mira com s'estan eixamplant les franges horàries del PVPC i acaba amb una reflexió sobre què implica tot això per a una instal·lació d'autoconsum: amb bateria i sense.

La muntanya russa del mercat majorista

El mercat ibèric d'electricitat (OMIE) és el lloc on es fixa cada hora el preu del MWh que paguen les comercialitzadores. La sèrie 2018-2026 té forma de muntanya russa:

Font: OMIE — preus mitjans aritmètics anuals del mercat diari.

El 2020 va ser excepcionalment baix per la caiguda de demanda durant la pandèmia. El 2021-2022 va explotar pel xoc del gas natural post-invasió d'Ucraïna —el gas marca el preu marginal del mix elèctric ibèric en una part rellevant de les hores—. El 2023-2024 va baixar per la diversificació de subministrament (GNL d'altres origens, reompliment de magatzems europeus) i la penetració massiva de renovables. El 2025-2026 hem entrat en un règim nou: preus baixos en mitjana però amb una volatilitat intradiària extrema.

La paradoxa de les renovables: preus baixos i preus negatius

Quan vam analitzar el LCOE de l'autoconsum amb bateria, partíem d'un preu de compra de la xarxa al voltant de 15-20 c€/kWh. Aquesta xifra és estable any rere any —no perquè el mercat ho sigui, sinó perquè el rebut final dilueix la part variable amb peatges, càrrecs, lloguer de comptador i impostos. El terme d'energia del PVPC, en canvi, segueix el mercat hora a hora amb una fidelitat sorprenent.

I aquí apareix la paradoxa més interessant del moment: amb 35 GW de fotovoltaica instal·lada a Espanya el 2026, moltes hores diürnes de primavera i tardor el preu majorista cau a zero o, ocasionalment, a valor negatiu. La generació renovable supera la demanda i el sistema paga perquè algú la consumeixi o l'absorbeixi (bombament hidràulic, electrolitzadors, exportació a França).

Aquesta dinàmica accentua la diferència entre franges. El PVPC residencial té tres trams horaris:

• Punta (10-14 i 18-22): hores cares
• Pla (8-10, 14-18, 22-00): hores intermèdies
• Vall (00-08 i tot el cap de setmana): hores barates

El ratio punta/vall, que el 2020 era d'aproximadament 1,8:1, el 2026 voreja sovint el 3:1 en mitjana mensual i pot arribar a 6:1 o 8:1 en dies concrets de primavera amb cel clar. La distància entre el kWh barat i el kWh car ja no és anecdòtica.

Què passarà els pròxims 5 anys?

Cap previsió seriosa s'atreveix a donar un preu mig concret per al 2030. El que sí hi ha consens és en quatre forces estructurals:

1. Pressió a la baixa per renovables i emmagatzematge a gran escala. La IEA preveu duplicar la capacitat instal·lada fotovoltaica mundial cada 5-7 anys. A Espanya, l'objectiu PNIEC és arribar a 76 GW solars el 2030 (vs 35 GW actuals). Més oferta diürna → preu mig diürn més baix.

2. Pressió a l'alça per electrificació del consum. Cotxes elèctrics, bombes de calor i indústria descarbonitzada multiplicaran la demanda elèctrica un 30-40% el 2030 segons REE. Més demanda → preu mig potencialment més alt.

3. Volatilitat intradiària creixent. L'amplada de la diferència entre vall i punta s'eixamplarà mentre el mix tingui poca capacitat d'emmagatzematge per fer "translació horària". La bateria estacionària a gran escala creix però va molt per darrere de la generació renovable.

4. Xocs geopolítics impredictibles. El gas segueix marcant el preu marginal moltes hores. Qualsevol nova crisi de subministrament —Ucraïna, Orient Mitjà, Estret d'Ormuz— es traduirà ràpidament al rebut.

La barreja de les quatre forces dona com a resultat un escenari de preu mig anual probablement més baix que el 2024, però amb desviacions diàries molt més grans. És a dir: imprevisibilitat creixent.

Com afecta això a una instal·lació d'autoconsum

Aquí entra la reflexió que motiva el post. Una instal·lació fotovoltaica residencial sense bateria té tres palanques:

• Autoconsum directe (consumeixes el que produeixes mentre ho produeixes)
• Excedents abocats a xarxa (que les compensa a un preu inferior al de compra)
• Compra a la xarxa quan no hi ha sol

Sense bateria, la teva exposició al preu de la xarxa és total fora de les hores diürnes. Si dines a casa, l'instal·lació t'aporta valor; si treballes fora i el consum important és al vespre, l'aprofitament cau en picat. Pitjor encara: a mesura que el preu del kWh diürn s'apropa a zero (paradoxa renovable), el valor dels teus excedents s'erosiona. La xarxa et compra cada cop més barat justament les hores que tu en regales més.

Amb bateria, la lògica canvia. Tens quatre palanques noves:

• Translació temporal: emmagatzemes excedent diürn per consumir-lo al vespre, convertint kWh "regalats" en kWh "estalviats".
• Arbitratge tarifari: en absència de sol (hivern, dies coberts), pots carregar a la franja vall (00-08 a 0,08 €/kWh típic) i descarregar a la franja punta (18-22 a 0,18 €/kWh). El diferencial paga el sistema en menys de 3 anys segons la nostra anàlisi LCOE.
• Backup: en cas de tall, el subministrament continua —valor difícil de monetitzar però real.
• Decoupling: la teva factura es desconnecta parcialment de la volatilitat del mercat. Quan el preu diürn baixa a zero i tu cobres poc pels excedents, no és problema teu: l'energia se l'està menjant la teva bateria.

És aquest últim punt el que justifica la lectura del post. La bateria, el 2026, no és només una eina d'estalvi: és una assegurança contra la volatilitat del mercat.

Tres escenaris i tres lectures

Imaginem com queda la mateixa instal·lació de 5 kWp amb una bateria SolarBox de 15 kWh (la més compacta de la nostra gamma) en tres escenaris de preu energia el 2030, fent servir consum mig de 3.500 kWh/any:

La conclusió és simple: com pitjor va el preu de l'energia, més paga la bateria. En l'escenari A (preu baixant) la bateria estalvia, però poc. En l'escenari B (consens), la rendibilitat és la que tots calculen amb retorn ~5-7 anys. En l'escenari C (un altre 2022) el sistema es paga sol en menys d'un any.

I aquí està el cor de la qüestió: ningú sap si el 2030 viurem en el món A, B o C. La bateria és l'únic actiu del rebut elèctric que cobreix els tres escenaris alhora. La instal·lació sense bateria només funciona bé en la hipòtesi A i parcialment en la B.

Conclusió: una assegurança barata

Diem que la bateria és una "assegurança" perquè el seu valor real no es mesura nomès en el descompte sobre la factura de demà. Es mesura en la reducció de la incertesa sobre la factura dels propers 10-15 anys.

A 130 €/kWh el preu actual de cel·les LFP grau A, una bateria de 15 kWh costa ~1.950 € en components + el sistema de gestió. Repartit entre els seus ~9.000 cicles útils, la prima d'assegurança que pagues per kWh emmagatzemat és inferior a 2 c€/kWh —un cèntim i mig llarg— independentment de la capacitat que triïs (15, 30, 45 o 60 kWh). Comparat amb la diferència típica punta/vall del PVPC (10 c€/kWh) o amb un possible xoc futur (>30 c€/kWh), és la pòlissa més rendible del rebut.

L'electricitat seguirà sent imprevisible. La bateria no és imprescindible perquè una instal·lació funcioni —però fa que aquesta instal·lació segueixi tenint sentit passi el que passi al mercat. I aquest "passi el que passi" és, probablement, el millor argument tècnic a favor seu el 2026.

Per a un cas pràctic numèric amb la nostra plataforma SBx, veure l'article LCOE bateria LiFePO4. Per a una guia de dimensionament segons perfil, Quantes plaques i quina bateria per a casa.