Fancoils i aerotèrmia: calefacció eficient i, per fi, fred a l'estiu
A l'article sobre electrificar la llar vam deixar caure un advertiment de passada: els radiadors no refrigeren. És una limitació física —fer circular aigua freda per un radiador el faria condensar i degotar—, i per a molta gent és la recança que frena el pas a l'aerotèrmia: "i a l'estiu, què?". La resposta té nom: fancoil (o ventiloconvector). És la peça que converteix una aerotèrmia de "només calefacció" en un sistema complet de climatització tot l'any, amb una sola màquina exterior. Avui l'expliquem a fons: com funciona, què costa i quan surt a compte.
Què és un fancoil i per què s'entén tan bé amb l'aerotèrmia
Un fancoil és, en essència, un bescanviador d'aigua amb un ventilador: la bomba de calor li envia aigua —calenta a l'hivern, freda a l'estiu— i ell la converteix en aire condicionat per a l'estança. La clau és que treballa exactament als règims on l'aerotèrmia rendeix més.
En calefacció, un fancoil escalfa amb aigua a 35-45 °C, el mateix rang que el terra radiant. Això vol dir que la bomba de calor treballa amb salts tèrmics petits i el SCOP es manté alt —molt a prop del del terra radiant, i clarament per sobre del que s'obté forçant radiadors convencionals—, amb un avantatge afegit que el terra radiant no té: resposta en minuts, no en hores. Arribes a casa, engegues, i en un quart d'hora l'estança és confortable. Per a llars amb ocupació irregular, aquesta agilitat val or.
En refrigeració, el fancoil rep aigua a 7-12 °C i fa el que cap radiador pot fer: refredar. Porta safata de condensats i desguàs incorporats, de manera que la condensació que arruïnaria un radiador aquí és part del disseny. El rendiment del conjunt aerotèrmia-fancoil en fred (EER a l'entorn de 2,5-3,5) és una mica inferior al d'un bon split d'expansió directa, i som els primers a dir-ho. Però aquest número, sol, enganya, i de seguida veurem per què.
El fred que es paga amb sol
La refrigeració domèstica té una particularitat que la fa única entre tots els consums de la llar: la demanda coincideix gairebé exactament amb la producció solar. Fa més calor quan més sol hi ha. Una casa amb fotovoltaica i bateria pot refredar-se al migdia i primera hora de la tarda amb excedents que altrament es compensarien a preu baix, i fins i tot pre-refredar-se un parell de graus abans de la punta de tarda, fent servir la pròpia inèrcia tèrmica de l'edifici com a acumulador de fred. Amb aquesta estratègia, l'EER teòricament inferior del sistema queda compensat per un cost de l'energia proper a zero: el fred més barat no és el de la màquina més eficient, sinó el que es produeix quan l'energia no costa res.
La condició, esclar, és tenir producció solar d'estiu suficient, i això es pot estimar abans de decidir res: al portal Fans del Sol hi trobareu una anàlisi gratuïta de la teulada amb dades satelitals PVGIS, mes a mes, que us dirà exactament quanta energia podeu esperar al juliol i l'agost — la dada que necessiteu per saber si el vostre fred d'estiu pot sortir del sol.
Tipus de fancoil i preus orientatius
El format més habitual en habitatge és la consola de terra o de baixa silueta: té l'aspecte d'un radiador modern, s'instal·la on hi havia el radiador i aprofita el traçat de canonades existent. És la via natural del retrofit. Preu d'equip orientatiu: entre 700 i 1.400 € per unitat segons potència i gamma. Les alternatives: el mural (semblant a un split, però d'aigua; 400-900 €), el de conductes (ocult al fals sostre amb reixes, 900-1.800 € més la distribució; una sola unitat pot climatitzar tota una planta i és l'opció més invisible quan hi ha fals sostre als passadissos) i el cassette de sostre, més propi de locals que d'habitatges.
En fitxa tècnica, tres coses separen un fancoil bo d'un de barat: el ventilador EC modulant (consums de 5 a 30 W i molt menys soroll que els motors clàssics), el nivell sonor (els bons treballen a 20-25 dB(A) en velocitat mínima: pràcticament inaudibles) i el control (vàlvula i termòstat per unitat, que permet climatitzar només les estances ocupades). La configuració domèstica estàndard és a dos tubs: tot el sistema fa calor a l'hivern i fred a l'estiu, amb una commutació estacional; els sistemes a quatre tubs, que fan totes dues coses alhora, rarament es justifiquen en un habitatge.
Instal·lat i tot inclòs, substituir un radiador per una consola aprofitant el bitub existent sol quedar entre 1.000 i 1.600 € per unitat. Per a la casa tipus de 200 m² del nostre article d'electrificació, climatitzar-la sencera amb 8-10 fancoils són entre 9.000 i 14.000 €: més que els radiadors de baixa temperatura, sí, però amb la refrigeració inclosa i sense haver de mantenir (ni alimentar) una segona instal·lació d'splits. La jugada que sovint surt més rodona és la mixta: fancoils a la sala i els dormitoris principals, radiadors de baixa temperatura a banys i zones de pas.
Els tres detalls que decideixen un bon retrofit
L'experiència ens ha ensenyat que els pressupostos de fancoils no es diferencien per la marca de la unitat, sinó per tres detalls que s'han de mirar in situ.
El primer és el desguàs de condensats: cada fancoil en necessita un, i on no hi ha baixant a prop toca bomba de condensats o traçat vist. És la primera pregunta que fem en qualsevol visita. El segon és l'aïllament de les canonades: si es reaprofiten els tubs dels radiadors per fer-hi circular aigua a 7 °C, l'aïllament tèrmic antic no serveix —cal aïllament anticondensació de cel·la tancada en tot el traçat accessible, o la condensació apareixerà dins de les parets, que és l'últim lloc on la vols. I el tercer és un dipòsit d'inèrcia al circuit (40-100 litres), que evita que la bomba de calor cicli quan només hi ha una o dues unitats obertes i n'allarga la vida.
Cap d'aquests tres punts encareix gaire el projecte si es preveu des del disseny; tots tres surten cars si es descobreixen amb l'obra feta.
Els números respecte del gas: 200 m² a la Catalunya interior
Fins ara hem parlat de la costa, que és clima fàcil. Posem ara la mateixa casa de 200 m² en una zona mitjana de l'interior —plana de Vic, Bages, Ponent—, amb hiverns de gelades i estius que també demanen fred de debò. Aquí la calefacció amb gas se'n va tranquil·lament als 18.000-20.000 kWh anuals, que amb el terme fix inclòs són uns 1.700-2.000 € l'any. I aquest és el primer punt contraintuïtiu: com més dur és el clima, més atractiu és el canvi, perquè cada kWh de gas desplaçat és un kWh estalviat, i n'hi ha molts més per desplaçar.
Amb aerotèrmia treballant a baixa temperatura contra fancoils, el SCOP en aquest clima queda a l'entorn de 4,0-4,2 (una mica per sota del de la costa: l'hivern es nota també a la màquina). La mateixa calor surt d'uns 4.300-4.800 kWh elèctrics que, amb la fotovoltaica i la bateria cobrint-ne una part majoritària —a l'hivern la cobertura solar baixa, siguem honestos: parlem d'un 50-60% ben gestionat—, deixen una factura elèctrica residual de calefacció d'uns 350-500 € anuals. La refrigeració d'estiu, alimentada d'excedents, hi afegeix un cost marginal gairebé nul. L'estalvi anual d'explotació respecte del gas queda així entre 1.300 i 1.600 €.
Pel costat de la inversió, l'actuació completa —bomba de calor, dipòsit d'ACS, substitució dels emissors per fancoils, hidràulica i tràmits— se'n va als 28.000-31.000 € bruts per a una casa d'aquesta mida. El paquet fiscal que vam detallar a l'article d'ajuts (deducció IRPF del 40%, CAE de substitució de caldera —que en aquest cas són generosos—, bonificacions d'ICIO i IBI) en pot retornar entre 4.500 i 5.500 €, deixant un cost net a l'entorn dels 23.000-26.000 €.
El retorn "sec" contra el gas surt així d'uns 14-16 anys: més llarg que el cas de la costa, i ho diem sense embuts. Però aquest càlcul compara peres amb pomes, perquè inclou un sistema de refrigeració complet que la casa de gas no té. Si la comparació justa és contra "seguir amb gas i posar una multisplit per al fred" —que en una casa d'aquesta mida són 6.000-8.000 € més el seu consum—, la inversió atribuïble a la calefacció baixa als 17.000-19.000 € nets i el retorn real queda en 10-13 anys, per a equips amb 15-20 anys de vida útil. I amb dues variables jugant a favor amb el pas del temps: el preu del gas, que no ha estat mai un aliat de qui s'hi queda, i els costos fixos de la xarxa de gas, que es repartiran entre cada cop menys usuaris a mesura que les llars se'n vagin desconnectant.
En resum
Si l'aerotèrmia és el motor de la llar electrificada, els fancoils són la transmissió que en treu tot el partit: calefacció a baixa temperatura amb el SCOP al màxim i resposta immediata, i refrigeració a l'estiu amb la mateixa màquina, alimentada pels excedents solars de migdia. Els ajuts que vam repassar a l'article d'incentius del 2026 apliquen igualment quan la substitució de radiadors forma part de l'actuació. Si tens una aerotèrmia en ment —o una de posada que a l'estiu es queda mirant— i vols saber què costaria completar-la, ja saps on som: l'anàlisi és gratuït i els números, sense maquillar.
Preguntes freqüents
Els fancoils fan soroll?
Els models amb ventilador EC modulant treballen a 20-25 dB(A) en velocitat mínima: pràcticament inaudibles. El soroll molest sol venir de motors antics o d'unitats sobredimensionades, no de la tecnologia en si.
Puc aprofitar les canonades dels radiadors actuals?
Sovint sí per instal·lar-hi una consola, però si hi ha de circular aigua freda a l'estiu cal renovar l'aïllament amb material anticondensació de cel·la tancada. Reaprofitar l'aïllament tèrmic antic provoca condensació dins de les parets.
Necessito una bateria per refrigerar amb fancoils?
No és obligatori, però la bateria i la gestió horària són el que fa que el fred de la tarda surti dels excedents solars i no de la xarxa. Sense bateria, refredes a cost gairebé zero només a les hores de sol.
Quant consumeix un fancoil?
El ventilador EC consumeix entre 5 i 30 W. El gruix del consum és la bomba de calor, que amb aigua a 35-45 °C treballa amb un SCOP alt i converteix cada quilowatt elèctric en 4 o més de calor.
Equip SolarBox